La cambra presidida per Francisco Javier Rojo
del PSOE, contracta intèrprets diferents per a les dues variants de la mateixa
llengua.
Aquest atac a la unitat de la llengua no ens
afecta només als valencians. Els atacs al català ens pertanyen a tots, així que
com podem esperar ben poca cosa de la Generalitat Valenciana, menys encara del
Govern de l’Estat, potser el govern del tripartit té la decència de renunciar a
l’intèrpret de català.
més…
Segons l’Avui.cat.
Els consellers i senadors de la Comissió
General de les Comunitats Autònomes del Senat, on aquest dijous participa el
vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves, i el conseller
d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, disposaran de
set intèrprets dels què dos s’encarregaran de la traducció de les intervencions
en català, i un altre, segons fonts de la cambra, de les fetes en valencià.
També n’hi haurà dos per a l’euskera i dos més per al gallec. El Senat fa
aquesta mateixa distinció a la seva pàgina web, on els visitants troben l’opció
de visualitzar-la en català i en valencià, a més del gallec, l’euskera i
l’anglès.
Fonts de la cambra presidida per Francisco
Jaiver Rojo apunten que l’ús d’intèrprets per a català i valencià la Comissió
General de les Comunitats Autònomes deriva de la modificació del reglament de
la cambra alta que es va aprovar per tots els grups al setembre del 2005, i que
s’aplica des d’aquell moment. En total el Senat té seleccionats 25 intèrprets
de totes les llengües cooficials que assisteixen a les sessions quan se’ls
sol·licita, però que no són personal intern de la cambra.
L’article 56 de la reforma del 2005 estableix
que les intervencions de les sessions de la Comissió General de les Comunitats
Autònomes es podran fer “en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter
d’oficials en alguna Comunitat Autònoma, d’acord a la Constitució i al
Corresponent Estatut”, fet que, segons fonts del Senat, porta a fer la
traducció al valencià perquè l’Estatut del País Valencià estableix que la seva
llengua cooficial és “l’idioma valencià”.
Els intèrprets de la Comissió General de les
Comunitats Autònomes tenen com a única funció traduir les intervencions que es
facin en les llengües cooficials al castellà. La segregació entre català i
valencià també es va aplicar el passat dilluns, en una sessió de la Comissió
General de les Comunitats Autònomes en què va participar el ministre de Foment,
José Blanco, i el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, a més de representants de
totes les comunitats autònomes. També en la penúltima sessió del 23 d’octubre
del 2008, on va participar l’aleshores ministra d’Administracions Públiques,
Elena Salgado, en què el cost de la traducció va ser de 6.500 euros.
D’una banda, si ni recorde malament, hi havia un compromís de banda del govern català de no fer servir traduccions pròpies quan hi haguera una traducció imposada per la generalitat valenciana amb la finalitat de deixar palesa la unitat de la llengua. En aquest cas podrien reclamar el traductor de “valencià” per que fes les traduccions pròpies.
D’altra banda, ací estem acostumats a que la generalitat valenciana (més concretament, la conselleria d’educació) no facen cas de les successives sentències que avalen juridicament la unitat de la llengua i la competència lingüística dels titulalts en llengua catalana per impartir classes de i en “valencià” (supose què també per traduir-la). No esperava jo que el senat espanyol fera cas omís d’aquest ventall de sentències (del tribunal superior de Justicia de la c.v., del suprem espanyol i del constitucional espanyol) i li fera el joc a la dreta més cavernícola uqè, ja per massa temps, patím per ací.
El problema és que al Principat estàn emprenyats en voler traduïr el valencià al català. I fins i tot el nom de la llengua que li donem al País Valencià al català.
Quan sabem que el valencià no cal traduïr-lo al català i el nom de la llengua valenciana encara menys.
Per què si els ciutadans ho tenen clar, els estaments superiors i els interessos mediàtics de manipulació polítca artificial no ho tenen?