Crec en Joan Fuster i en Josep Guia el seu profeta
Ahir vint anys més vells ens aplegàrem al cementiri de Sueca, per mi va estar com un flashback, el Josep Guia recordava a Fuster i relatava com portaven el fèretre i el cobrien amb l’estelada el dia del seu soterrat. Les imatges nítides em van venir a la ment, recordava fil per randa tot el que vaig fer aquell dia, amb qui anava, la veu de Freddy mercury al cotxe, el dinar d’arròs al forn de marisc que ens va fer la Teresa Garcerà.
més…
Em va agradar molt ser-hi tots junts una altra vegada, amb la Maria Conca, el General, la Peli, l’Agustí Cerdà… no vull dir més noms… no vull oblidar a ningú.
Crec en Joan Fuster i en Josep Guia el seu profeta, fa més de vint anys que vaig descobrir a Joan Fuster i ho vaig fer gràcies al Josep Guia.
Fuster va dir: «Han d’acceptar-ho, moros i cristians, al País Valencià: acceptar-nos als valencians-catalans. Ens trobaran en qualsevol cantonada per donar testimoni de la nostra raó. Si som “quatre gats”, paciència. Serem valencians com la resta, i amb l’afirmació catalana. Ens poden colpejar, multar, coronar-nos d’infàmia. És igual. De moment, els mamuts de la “valenciania” han fet tot el possible per afligir-nos. El feixisme amb diarrea. Una brutícia que s’ha de suportar…». Ara ja no som quatre gats i en són molts els profetes Agustí Cerdà, Anna Oliver, Toni Infante, Gaspar Jordan, Jaume Lloret… en som molts nosaltres els Fusterians i Fusterianes i plegats com va dir el poeta tenim el futur a les butxaques.
Gemma Pasqual i Escrivà