Benvolguts Reis de l?Orient: No oblideu als vostres nens i nenes
La vida
és molt estreta però l’esperança és més àmplia. Amb aquesta expressió, els
iraquians i les iraquianes comencem el dia, amb una gran esperança perquè
millori la situació tot i les dificultats de la vida.
més…
És sorprenent, quan les coses es posen pitjor comences a necessitar,
cada vegada menys coses. La bibi sempre
repeteix la mateix dita: si veus la mort, et conformes amb un refredat. Mai
m’hauria pensat que es pogués viure sense televisor o sense música; bo, sense
tantes altres coses que jo abans creia imprescindibles. Triar la roba cada matí
ja no era cap dilema, a penes tenia roba per a vestir-me, i la poca que tenia
era gràcies a les veïnes que passaven a la mare la que ja no anava bona a les
filles. Aquesta tenia diverses temporades i alguns pedaços, ja que
l’aprofitaven al màxim. Però jo donava gràcies a Déu per poder vestir-me cada
matí. Els meus jocs ja no eren davant una pantalla, tampoc amb ninots de piles
i bateries, ni tan sols tenia una bicicleta. Ara la imaginació era la principal
eina, amb ella ens podíem evadir ni que només fos per uns instants de la guerra
i de la vida que ens havia tocat viure. Tenia noves amigues, nenes com jo que
abans també havien tingut una altra vida; però mai parlàvem del passat, com
tampoc del futur, vivíem el present i agraíem a Al·là despertar cada dia.
Jugàvem a les casetes
amagades, barrejàvem sorra i aigua i amb això fèiem casetes de fang. Després hi
introduíem granadura de collarets de bijuteria, que el Murtada trobava regirant
entre les runes de les cases derruïdes on hi havia infinitat de tresors. Qui
aconseguia endevinar el nombre de grans enterrats en el fang els guanyava tots.
Jo tenia molta intuïció per a aquest joc i sempre aconseguia un munt de grans
de tots els colors, verds, vermells, grocs, etc.
Fragment Llàgrimes sobre Bagdad (Barcanova)
http://gemmapasqual.cat/llibres/36-llibres/71-llagrimes-sobre-bagdad.html