BARÇA OU BARZAKH! El somni europeu dels africans
BARÇA OU BARZAKH!
El somni europeu dels africans
GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ
COL·LECCIÓ «ESPURNA», 96
144 PÀGINES / 978-84-9824-883-8 / 9,25 EUROS
EDICIONS BROMERA, ALZIRA, 2010
Relatat en primera persona, la història transcorre de manera cronològica i linial; malgrat el narrador protagonista, de vegades sembla escrit en tercera persona, es percep llunyà, com si la cruesa dels fets que observa li transmeteren eixa fredor a la manera de contar-los.
El protagonista, Amadou, és un jove de setze anys que decideix abandonar el seu poble africà per a provar sort a Europa, animat pel seu amic Mabale, qui descriu el vell continent com un «paradís». Si bé el títol és prou explícit pel que fa al contingut del text, l’acció comença al poblat africà d’Amadou, des d’on es donen a conèixer al lector detalls sobre la vida que volen abandonar ell i Mabale: la pobresa, les dures condicions del dia a dia en una Àfrica massa vegades sobreexplotada, massa vegades, inoportunament oblidada. Hi trobem un joc de contrastos, com en un paral·lelisme casual, o no tan casual, amb el continent africà: al costat de les dures condicions de vida, hi viu i somriu una gent amb un esperit acolorit per l’espontaneïtat, per les antigues llegendes.
Mareime, l’àvia d’Amadou, farceix el relat amb les històries africanes heretades de la tradició oral, sempre amb una intenció didàctica i subratllant un lema: «Només qui escolta aprèn».
La lectura fa que ens preguntem si Europa és o ha sigut en algun moment aquell paradís somiat per tants africans i ens convida a reflexionar sobre esta qüestió. Al mateix temps, ens recorda que aquells que abandonen el seu país d’origen en tan precàries condicions moltes vegades són la gent més arriscada i ambiciosa, persones que valoren tenir una feina, que desitgen tenir educació, que reivindiquen la necessitat de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Fugint de les dures condicions de vida, viatgen «a la deriva» perseguint abastar allò que per als ciutadans de països democràtics com ho és el nostre formen part dels drets fonamentals.
Potser analitzar el drama que s’hi descriu ens pose davant un espill on se’ns recorde que encara hi ha al món col·lectius que no tenen accés ni tan sols a una ració digna de menjar cada dia o un accés a l’ensenyament bàsic. Les transcripcions literals en llengua wòlof aporten autenticitat i veracitat a una història amb un transfons tan actual com dramàtic.
D’aquesta manera, el relat esdevé un document que dibuixa un pont entre la reflexió i la denúncia. Així doncs, hi bateguen temes com ara els estralls que causen les mines antipersona, l’ablació del clítoris –ideològicament alimentada per un sistema de valors i una tradició immobilista–, la mendicitat imposada pels talibés als morabits o les màfies que enriqueixen, primerament, els conciutadans mancats d’escrúpols dels arriscats protagonistes. També s’hi descriu l’amenaça latent envers les llengües minoritàries, una riquesa cultural d’Àfrica, que no són vistes més que com un destorb.
Alentats pel «somni europeu», incomptables persones emprenen un viatge que pot portar-los a millorar les seues vides, lluny de la seua terra i de la seua gent, o pot abocar-los a morir dramàticament en l’intent, engolits per l’oceà. La dedicatòria de l’autora va en aquest sentit: «a totes les persones que han perdut la vida perseguint els seus somnis».
Isabel Marín Lletres Valencianes, nº 30
http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero30secciones/infantil_juvenil.pdf