BARÇA 3 – OSASUNA 0
Aquest
partit em va fer reviure un dissabte memorable del 2005 al Camp Nou amb el
mateix resultat i els mateixos equips, el dia que la censura de Canal 9 no va
estar prou ràpida, el dia que el Govern Valencià es va emprenyar com una mona,
el dia del gran terrabastall …
més…
Dissabte
22 d’octubre de 2005
La flama del Correllengua va arribar al Camp
Nou per proclamar la unitat de la llengua i del territori, tal com havia fet
abans a més de 300 poblacions d’arreu dels Països Catalans. Els Barça Toons arrossegaven, a la pantalla
gegant de l’estadi, una gran senyera de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar,
mentre al terreny de joc feia entrada la torxa arribada de la Catalunya del
Nord, del País Valencià, de la Franja de Ponent i de les Illes Balears. Nens i
nenes reconstruïen el puzle dels Països Catalans al so de la música del cantant
Francesc Ribera Titot. Finalment,
unes paraules del Joel Joan en què recordava el nostre estimat Miquel Martí i
Pol amb la frase: «Tot està per fer i tot és possible.» I va cloure l’acte dient: «Perquè així sigui, tu ets la peça que ens
CAL» i «Endavant el Correllengua.
Visca la llengua i la cultura catalanes! Visca uns Països Catalans lliures!»
La diferència amb altres actes semblants és
que aquest era retransmès per televisió. A penes tres minuts d’emissió que van
provocar les ires del govern valencià, ja que no el va poder silenciar ni
censurar, ni Canal 9 el va poder manipular, tal com estan fent des de fa molts
anys; podem dir que al més pur estil feixista i nazi, utilitzant les pròpies
paraules del senyor González Pons contra nosaltres? No, no ho farem, no caurem
en provocacions fàcils. No voldran que ens enfadem per aquesta ofensa, si
porten tota la vida insultant-nos, vexant-nos i negant-nos l’existència. El portaveu
del govern valencià és un autèntic ideòleg del PP, va ser ell mateix qui ens va
advertir, fent referència al nom de la llengua, que fer prevaler la ciència
sobre la democràcia era un camí perillós. I qualsevol moment és bo per a parir
les seues idees: la nit de dissabte, tot mirant el partit, mentre intentava
pair les imatges dels nens amb el mapa dels Països Catalans, va tenir una visió
i li va venir a la memòria –i cite textualment– «les imatges dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936». Potser al seu
cap retrunyia la veu de Hitler fent un gran discurs mentre els seus ulls
contemplaven la famosa pel·lícula de propaganda nazi dirigida i produïda per
Leni Riefenstahl; admirant els cossos perfectes dels atletes, va ser quan va
tenir la gran revelació: la democràcia també és perillosa, i va decidir
negar-nos el dret a la llibertat d’expressió, a opinar qualsevol cosa que no
estiga d’acord amb el règim establert per ell i els seus.
«Com a
president del València CF, vull mostrar el nostre més absolut rebuig a la
utilització dels recintes esportius, en aquest cas l’estadi de futbol del Camp
Nou». Així el president valencianista, constructor de prestigi i també
sobtadament reputat constitucionalista, ha lamentat que «aprofitant la celebració d’un partit de Lliga i televisat en directe
per a tot Espanya, s’haja portat a terme una manifestació pública per a la
promoció de missatges de clar contingut polític i que no s’ajusten al marc
constitucional». Ara és quan a mi em vénen a la memòria les imatges dels
jugadors del València CF duent una pancarta amb el lema “Agua para todos”. Això
no és cap visió, ja que va ser el 15 de febrer de 2003 en un partit contra el
Màlaga.
Finalment, al País Valencià es va poder veure
per la televisió autonòmica un mapa dels Països Catalans, el mateix que
utilitza TV3 per explicar l’oratge. I tots els censors van quedar amb un pam de
nas, perquè no es pot rebobinar en el temps. Enguany la flama del Correllengua
s’ha passejat per 122 pobles i ciutats del País Valencià, on en poliesportius,
camps de futbol, places majors, teatres, cases de cultura, casals, escoles,
ajuntaments i infinitat de llocs públics s’ha llegit un manifest en favor de la
llengua i la cultura catalanes. Tots aquests actes han estat silenciats i
marginats per Canal 9.
També al País Valencià la reivindicació dels
Països Catalans és històrica. No poden obviar que va ser un valencià, Joan
Fuster, el primer que va donar un sentit polític a aquesta denominació.
Tot és política, senyor González Pons, ja ho
deia Fuster: «Tota política que no fem
nosaltres serà feta contra nosaltres.» I ben bé que ho sap, vostè. Ara,
vaja amb compte: vostè ostenta un càrrec públic que paguem entre tots, i l’ha
d’exercir amb responsabilitat, no pot fer declaracions incendiàries, ni tampoc
articles com el que apareix al diari Las
Provincias, on només estic d’acord amb unes paraules en espanyol però
escrites al més pur estil fusterià: «Porque
cuando Cataluña sea nación, o incluye al Mallorca, Valencia, Villarreal,
Hércules… o están condenados a jugar todas sus ligas contra el Gramanet, el
Lleida o el Mollerusa.» Té tota la raó, senyor Esteban González Pons: sense
València, Catalunya mai no serà lliure i completa.
Gemma Pasqual i Escrivà