Gemma Pasqual i Escrivà

[…] i els va deixar sols perquè parlaren de les seues coses, d’aquelles coses que separaven els homes i les dones, que instauraven normes absurdes amb les quals les relacions personals i sentimentals quedaven totalment de banda. Feia temps que la Mercè no se sentia com una dona. Se sentia mare d’una filla morta, sogra d’un gendre perdut, viuda del seu marit, àvia de la seua néta, però no una dona.

Fragment de L’últim vaixell

Amb ulls de dona (dossier per
a l’alumnat)

http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/dossiersgust/gust_2009_10/gust_secundaria/amb_ulls_de_dona/sec_ulls_dona_alumnat.pdf

Amb ulls de dona (professorat)

http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/dossiersgust/gust_2009_10/gust_secundaria/amb_ulls_de_dona/sec_ulls_dona_prof.pdf