Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
5 de maig de 2014
0 comentaris
L’entrada de l’Unió Europea en la República Catalana Independent
De fet els països romanen al mateix lloc, però t’invadeixen exèrcits, ma d’obra, empreses, financers i especuladors, economia, religió, llengua, cultura i societat de l’imperi o colonitzador.
Les conquestes, imperis i colonitzacions no consisteixen en tu anar a la porta de la metròpoli a demanar la incorporació, és la metròpoli la que envaeix el territori i trau el suc a la província o colònia normalment amb més o menys violència i vessament de sang saquejant, espoliant els recursos naturals propis i explotant els seus habitants.
La Guerra de Successió als Països Catalans va ser una vergonya d’ingerència de potències estrangeres que van decidir el destí de la nostra pàtria a fi d’establir el seu equilibri europeu a costa de les nostres llibertats.
El colp d’estat de 1936 va comptar amb la inestimable ajuda europea d’Itàlia i Alemanya. De 1939 fins a 1975 la pell de brau va ser explotada per capitals estrangers i gaudit com un paradís turístic europeu, barat i “segur” políticament sota la dictadura sagnant de Franco, al temps que els Estats Units la utilitzaven militarment al seu gust.
Aquests meses i dies assistim a l’espectacle de com la incorporació de la UE a Ucraïna mitjançant revoltes i cops d’estat ha acabat desencadenant una guerra civil amb la participació dels Estats Units i Rússia. La matança d’Odessa ens desemmascara les activitats de l’Europa del capital i els seus aliats al país “lliure”.
L’experiència d’Espanya a la Unió Europea en plena monarquia franquista ha donat els resultats d’una ingerència el la Constitució i la política interior a fi d’espoliar per part d’especuladors i financers europeus i mundials fins a límits d’esclavatge.
Per tant, si Catalunya s’independitzés d’Espanya, no patiu que les feres europees no s’aniran i vindran moltes més a ocupar el lloc dels espanyols. El nostre problema serà com ens desempalleguem d’ells, com fer la revolució per assolir una veritable sobirania nacional per ser amos del nostre propi destí i com regular l’entrada de la UE al nostre país de forma socialment acceptable i beneficiosa per a la gent catalana i la salut del planeta.
Perquè al final és una qüestió de democràcia:
El poble sobirà d’una Catalunya independent VOLDRIA que la Unió Europea formés part de Catalunya?
I de quina manera permetria que formés part?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!