Castell de somnis de Francesc Aguilar

D’entrada emocionalment – després del cas Carrasco a Lleó i vist que Bildu no va suspendre la campanya per un ajust de comptes entre mafiosos del PP, i en canvi (per mímesi potser), els partits catalans tots van suspendre la campanya – el impuls era votar Bildu i proposar que tot el “poble espanyol” en suport al condol mostrat pels partits que van suspendre la campanya no vagi a votat el dia diumenge dia 25 a cap ni un d’ells.

Hem d’utilitzar el cap però, i tots es mereixem un descans pactat.

Votar per Catalunya és votar un partit que estiga en primer lloc pel referèndum del 9N i en segon lloc per la independència. Passem a l’anàlisi dels diferents partits catalans:

CIU és una coalició de partits, que una vegada al parlament europeu van a parar a diferents formacions:

• Unió Democràtica de Catalunya forma part del “Partit  Popular Europeu (PPE)” juntament amb el Partit Popular espanyol (PP). Sense comentaris.
• Convergència s’adscriu a l’”Aliança dels Liberals i Demòcrates (ALDE)”, com també ho volien fer UPiD o C’s. No els votaré.

ICV, Compromís i ERC s’adscriuen al “Partit Verd Europeu (PVE) – Aliança Lliure Europea (ALE)”. ICV està pel referèndum així com Compromís (Coalició Primavera Europea). Tots tres em fan el pes.

Compromís, en la coalició electoral Primavera Europea, com a força valenciana madura per a governar és una temptació molt forta, que ha atrapat Josep Guia: “Per primera vegada, un valencià ferm, conseqüent amb la catalanitat i d’esquerres, encapçala una llista europea. Jo votaré @Sebastia_Jordi “

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), força de Països Catalans i que presenta un parell de candidats que ofereixen moltes lectures, com que assistim a la consumació de la unió entre ERC i PSC que preconitzava Josep Pallach, per dissolució del segon i incorporació al primer. També la confirmació que Brussel·les és en bona part la jubilació o cementeri d’elefants dels polítics estatals. Ni Maragall ni Terricabras, amb un extens passat tots dos, m’emocionen ni per edat ni per expectatives de capacitat de treball i canvi com ho podien fer candidats més frescos d’anteriors conteses als mateixos escons.

Finalment, només el criteri de fer una empenta al SÍ SÍ al referèndum del 9N , penso que això no és poc, decanta el meu vot cap a ERC.