Castell de somnis de Francesc Aguilar

Els poders fàctics espanyols han fet que durant anys i anys sistema polític estigués poblat de partits i polítics taps: una colla d’inútils i corruptes la funció dels quals era impedir que partits i persones representants de la voluntat popular i al servei dels interessos de la majoria arribaren als llocs de poder.

En comptes de crear un estat democràtic amb control social de recursos estratègics, fa dècades que privatitzen l’aigua, l’energia, etc. També es carreguen les possibles vies de futur sostenible, com les energies alternatives, la sobirania alimentària, les petites i mitjanes empreses, etc.

La crisi ha fet que aquests polítics mediocres, a més de taponar totes les vies d’accés de les classes populars al poder polític, com a funció estrella…

…de la seva actual acció política està la de convertir el deute dels bancs i grans empreses espanyoles en deute sobirà, és a dir , deute de l’estat que hem de pagar tots els ciutadans. Aquests bancs eren i continuaran sent privats amb sous i jubilacions milionaries per als seus gestors!

Com a conseqüència d’això estan exercint la funció d’enderrocar l’economia i tots els drets laborals i socials, estan creant milions d’aturats, ensorrant la sanitat i l’educació públiques, deixant al carrer cada dia centenars de desnonats etc.

Per salvar Catalunya no podem fer cas dels que parlen d’un estat propi, d’eines d’estat o d’interdependència perquè continuen manat els mateixos polítics taps al servei dels mateixos interessos. Calen partits democràtics i de base com SI o les CUP

No som tant babaus com per a entendre que allò que demanaven més de dos milions de catalans el proppassat 11 de setembre no era pas ser tant interdependents com Babiera, sinó tant independents com Alemanya (està clar sense la seu de l’OTAN, que pot continuar allà).

Aquests taps unionistes no són caps de suro, que n’hi ha molts d’espavilats com en Duràn, però amb la independència podrem destapar totes les nostres institucions amarades de corrupció i que es ventilen que bona falta fa.