L’11 d’Abril farà 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador.
L’11 d’Abril de 1993 van assassinar Guillem Agulló i acabaren amb la innocència d’una generació de joves valencians que van sobreviure políticament amb molt d’esforç i coratge. Un crim polític resolt en fals per les estructures d’un sistema -heretades del franquisme- que ha convertit els pollastres en gavines i la democràcia en eleccions.
El nostre record és una de les nostres armes més valuoses per aconseguir que no es torne a repetir i que aquesta memòria històrica ens convertisca un dia en un país normal, natural, sense feixisme.
Guillem, nosaltres no t’oblidem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola feliu,
El dia que mataren a guillem jo estava a valencia amb la familia que tinc a l’eliana.Estaba fent la mili a cartagena i vaig preferir passar uns dies per alli enlloc d’anar a casa a alcoi.
Recorde les pintades.Recorde els insults a guillem i a la seva familia.Fou tot tan trist.
I recorde que de tot allo va neixer la força i la conciencia de no conformar-se amb el que hi havia.I recorde que els valencians per una vegada ens hi rebelarem.
Vaig estar el dia que vingueres a alcoi a co-presentar el llibre del sud i em vas semblar una persona centrada i sensata.Jo no soc nacionalista com vosaltres pero veig coses molt bones en la musica valenciana en valencià que feu i que apunta un bon futur,
bona sort
dimoni de xiquet
alcoi
Amb la mort de Guillem assassinaren allò que som. Però el pitjor no fou això. Allò que més lamente de tot plegat és que es deixés al descobert la facilitat amb què el feixisme s’escampa arreu del nostre país: policia, jutges, periodistes, politics… És lamentable la connivència de les forçes que governen aquest país amb aquelles que no s’amaguen alhora d’esmicolar-lo.
D’ara endavant haurem de fer un esforç per recordar el Guillem, per continuar-li viva la memòria. Un esforç, també, per somiar un altre país.
Estimat Feliu!!
Cóm ha passat el temps, els anys… i sempre amb aquest record que deixa de ser tan amarg gràcies a la força de les paraules de la gent que com tú, com vosaltres, que feu d’aquesta trista realitat un motiu per sentir-nos forts i plens d’energía per seguir en davant.
Encara se m’aborrona la pell i el cor em batega com si volgués eixir-se’n del lloc al retrobar-me amb la mirada del meu germà, i em venen al cap tantes situacions, paraules, emocions…impossibles d’explicar. Però res no tindria sentit sense gent com tú que revius la seua mirada, la seua lluita i el seu compromís amb les teues cançons i la teua lleialtat amb tots nosaltres, amb el nostre país i amb la nostra vida.
Gràcies sempre, per ser-hi!
És trist l’assassinat i és encara pitjor que hi hagués gent que gosés insultar a Guillem i a la seva família.
Mai hem d’oblidar un fet com aquest, sinó tot al contrari, agafar-lo com a referent i poder dir al cap d’uns anys que s’ha fet justícia, encara que com tots i totes sabem, això és molt difícil el el marc del que en diuen “democràcia esanyola”.
Per axiò, fent referència a la causa real per la qual va morir Guillem, hem de radicalitzar les nostres posicions per sobre de la farsa espanyola que ens impedeix abançar i declarar-nos defensors ferms de la nostra causa.
Per què ara i sempre:
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!!
Des de les terres lleidatanes també et recordem!
Salut!!
El cap de setmana passat vaig estar al VILAROCK, Obrin Pas com sempre reclamant i demanan justicia… pero per el que veem no apelga mai!!!! Els assassins de Guillem Agullo al carrer i gent per despen jar banderes del rei tancades o dormint mes d’una nit al ‘cuartelillo’ que fort me pareix… que opineu???