Anit, anant pel carrer, vaig veure uns cartells on, sota un lema que diu més o menys alguna cosa com ara Polítics, feu-nos un favor…, es veu la foto d’una persona posant-se a la boca el canó d’una pistola, com si s’anés a suïcidar. Suposo que, a aquestes alçades, ja és sabut que aquesta mena
“Les forces de seguretat d’Israel van bombardejar ahir la franja de Gaza i Cisjordània i van provocar la mort de divuit palestins, entre els quals quatre nens i un nadó.” Aquesta notícia, que podeu llegir aquí, en sentir-la ahir al TN nit em va trasbalsar d’allò més. Quan sento o llegeixo coses així, de debò que
Cap opció no sembla bona, malgrat que les darreres setmanes la del vot en blanc ha trobat un parell d’apòstols, en Barrera i en Maragall que, no sempre amb els mateixos raonaments, en van fent la prèdica. L’abstenció no se m’apareix, en aquest cas, i donada la situació del moment, com una alternativa gaire pràctica
El vot en blanc Primerament, cal tenir en compte que, segons la LOREG (Ley Orgànica de Régimen Electoral General), el vot en blanc és un vot vàlid i, per tant, computable. Recordem també que, a l’estat espanyol, la circumscripció electoral és la provincia i que, per a entrar en el còmput per veure si obtenen
Ara sí que piquem ferro fred! Si cap dels partits espanyols amb possibilitats de governar ens fa el pes com si diguéssim… Si tothom té clar que les elecciones espanyoles NO són les nostres eleccions… Vol dir que votar els partits catalans és el mateix que votar els partits espanyols? En el supòsit que ni
A ningú se li escapa que, al llarg de la legislatura que ara acaba, el PP ha continuat incansable el seu viatge des d’un miratge de centredreta cap a una clarificadora dreta dura que frega ja l’extrema dreta. Això, evidentment en el vessant social, perquè, en el vessant nacional, podríem dir que ja s’han tret
Després d’uns dies amb algun petit problema amb la connexió a internet, començo avui una sèrie d’anotacions sobre les properes eleccions al parlament espanyol. No em ve gaire de gust parlar-ne però penso que ho he de fer tot i que no voldria que la cosa s’allargués gaire més enllà del 4 o 5 posts,
Que diu el Sr. José Bono que, quan sigui Presidente del Congreso (i que dic jo que abans el n’hauran d’escollir, no?), no hi deixarà parlar català (ni basc, ni gallec…) perquè no és legal, és a dir que la llei no ho permet. A ben segur que, si només es tenen en compte els arguments
Dissabte a la tarda: els de Xarxa Santboiana participem, representats pel Josep M. Comas [bloc] en una de les ponències de la Catosfera, la trobada de blocaires que té lloc a Granollers (podeu veure els vídeos de les diferents taules aquí). Participem en una taula rodona de xarxes i associacions de blocaires. Els i les
Apa doncs! Tornem-hi! Un altre cop eleccions a la volta de la cantonada! El mentider compulsiu, el gran venedor de motos, el que tot promet i res compleix, l’enganya-ciutadans-de-catalunya, ZP, antic Bambi i actual Pinotxo (per no moure’ns dels films de Disney), convoca els ciutadans espanyols a les urnes el proper 9 de març. Gran dubte:
El juliol del 2006, en una etapa anterior d’aquest bloc, hostatjat en un altre servidor, publicava un post on us feia cinc cèntims d’un llibre que acabava de llegir, el Tractat d’Ateologia del filòsof francès Michel Onfray [més o menys, aquí]. No fa gaire, en Matthew Tree [web] ha publicat La vida després de Déu,
Murphy era un paio que va exposar una llei curiosa, assenyada, aquella que ve a dir que si qualsevol cosa por anar malament, segur que anirà malament. Com altres lleis i teories, un cop posada negra sobre blanc, ens sembla més aviat de sentit comú i, en sentir-la, sovint exclamem: "Doncs tampoc calia escarrassar-s’hi gaire per
És prou clar que tinc el bloc una mica abandonat: s’han ajuntat problemes a la feina amb algun petit problema de salut i, evidentment, aquests darrers dies les prioritats han estat les que han estat. Espero que, si tot va bé, a finals d’aquesta setmana la cosa es vagi posant al rengle i poder tornar-hi.
El diputat del PSC Joan Ferran va fent de les seves. Després de l’acudit que citava al post d’ahir [aquí], ara va i amolla que "cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio" [notícia]. Alça Manela! No fa gaire també va despatxar-se dient alguna cosa com ara que TV3 era la televisió pública més
M’és ben bé igual si n’érem 200.000 o si n’érem 700.000. No penso tampoc comentar l’acudit que explica [aquí] el diputat Joan Ferran de què gairebé 7 milions de ciutadans no es van manifestar (suposo que deuen ser tots els que voten PSC, PP i C’s… o no?). Ja s’ho faran ells amb el seu autisme polític