Publicat el 9 de febrer de 2011
VINE…
Vine,
pels carrers de la pell,
la plaça blanca,
ferma
de la meua esquena.
Vine,
retorna,
com el vent
i desvetlla
les cordes vives
dels llavis breus
que ara callen.
Vine,
com la dolça notícia
d’una tardor de carn
que apunta l’alba.
Comparteix això:
Respon a Sandra Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Una joia delicada i bella que neix de dins.
Es preciós Pura.
Una abraçada.
Sí , és un poema preciós, en el fons i la forma, la justa mesura de l’anhel.