SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

IMATGE: A.YANEZ

La
poesia és l’hivern més càlid:

alguns
versos cremen, són els fruits

de
diversos moments en què el poeta

evoca
doblement el tresor de la paraula.

Matèria
amb forma lírica,

majestuós
miratge que debades

s’obri
cada cert temps

exposat
a la flaire de la rima.

Contraparaula.
Idea perdurable.

Porció
de sentiment que es densifica.

La
coneixença dels altres

es
desvetlla als versos

nugats
en manolls de línies

trencades
per l’adjectiu i el nom.

Nosaltres
mateixos són poema,

tan
acostumats que estem a viure

creient
que existeix la llibertat.

Trobe
en l’exigència del poema

una
dolçor incomparable,

un
compromís gairebé existencial:

desig,
dialèctica i paraules.