SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

És en la penombra on desitges que em situe, interrompent la diagonal
lluminosa que dividix l’espai en què anem a trobar-nos.

Estàs assentat sobre la vora del llit, el badall que et manté alçat
sobre les teues cuixes despullades. Has entrat en aquesta habitació després de
permetre’t conscientment el temps precís perquè jo, abans de la teua arribada,
prepare el meu cos i inunde el silenci irreal que ens envoltarà.

-No deixes sobre la teua pell més que el desig- m’has murmurat amb la
teua veu més íntima-. No concedisques al teu cos més que el vaticini de la seua
intersecció amb el meu.

Mires, escrutes la llum tènue  que
com a únic reflex li permets a la nit que s’inicia.

Les palmes de les meues mans es recolzen en la paret ocre, adelerada com
elles per sentir una vegada més la calor de la carn i l’evocació de la pell.
S’obrin a la superfície sobre la qual se situen, adquirixen fermesa.

Estic davant de tu, nua, vestida d’ànsia, espectadora expectant de
l’aire que creix dins del mateix aire. Et brinde la meua esquena nua. Tu
l’observes encara que en realitat el foc intens de la penombra únicament et
deixa endevinar-la. No pots veure el meu rostre. L’extensió intrèpida del meu
dors traça la dimensió carnal que prompte faràs teua.

Després dels instants creixents en què aguaite, darrere de mi,  la teua excitació i la teua mirada lasciva,
el lleu so dels teus peus desabrigats sobre el sòl de fusta marca l’inici del
teu acostament, l’esquivament cadenciós de la distància fictícia en què
ansiegem trobar-nos per a exaltar el nostre deler.

Sent la teua proximitat. No distingisc el teu cos. Cap part de tu frega
la meua esquena. No obstant això, l’ardor creix, es posiciona entre el teu cos
i la meua pell, forma una tanca que es desfà al ritme en què t’atanses. El teu
alé, enardit sense pressa, sense amagatalls, irisa el meu bescoll i recorre la
meua esquena amb impudor. M’estremisc, fantasiege amb el primer dels fregaments
reals de les teues mans.

Si voleu llegir el text complet, cliqueu “Vull llegir la resta…”

T’apropes, t’acostes a mi. Deixes caure besos humits  que laceren amb passió el meu dors i la pell
dels meus braços. Amb les teues mans, en un gest de múltiple intensitat
recognoscible, pressiones la pell de les meues natges. Amb dolçor decreixent,
colpeges la seua carn buscant augmentar el deliri amb què transmeten, a la
resta de mi, l’eretisme amb què en aquest instant formes el meu centre
irrenunciable.

Els meus glutis enrogixen. Jo sent el batec de la fam sexual. Novament,
ascendint per ella, els teus dits tracen cercles i línies amb formes definides
sobre la meua esquena. Ara sí, en un moment precís en què la teua determinació
es transforma en acte i constància, el teu cos s’inclina per a prendre un
contacte cada vegada menys simbòlic amb el meu. Gemeque, continc el meu ímpetu,
l’impuls cadenciós del meu sexe iniciant l’onatge de la seua aigua més secreta.
Gemeque i continc el meu deliri, la meua frenesia , els amarre a la pell dels
meus llavis, els sostinc, els refrene.

No pots veure la meua cara. Continue oferint-te la meua esquena.

Amb el ventall dels teus dits, oberts com el final d’una tempestat,
busques els meus pits i els palpes; els abandones transitòriament per a
aguaitar-los després amb força continguda, indeleble com l’empremta que activa
la superfície enrogida. Una de les teues mans indaga el meu sexe i el recorre,
mesclant-se amb els fluids que emanen mentres crema. Introduïxes els teus dits
transeünts en ell, jugues a solcar-lo com si ells foren els peixos que
desemboquen en ell, el naveguen, el creuen en la seua profunditat més extrema.
Aties amb ells el meu sexe, obert a tu, oferint-se a la complaença més intensa.
La humitat es densifica, sense perdre la vivacitat que també el constituïx.
S’estén l’aigua que descendix, que m’enaigua els engonals, el pubis, el
reconegut inici de les meues cuixes. Jugues a desdibuixar, amb la dansa
perdurable dels teus dits, les fronteres de la meua epidermis i la intimitat
dels meus llavis més íntims. Simules distanciar la luxúria, la vehemència i
l’afany del meu pensament per excitar-se amb el teu.

Endevine la teua penetració, la pressent i la sé, de la mateixa manera
que podria desxifrar la pluja quan el gris ocupa el firmament envellit.

La teua mà rastreja un nou itinerari, marques el camí des de mon
clítoris fins a les natges. Allí romanen els teus dits, estenent la humitat que
reconstruïxes mentre la teua respiració, que s’agita i acreix, envolta amb un
halo d’alé el meu dors eriçat.

Pelegrines les meues natges, les inflames, les rondes amb les palmes
subjugades de les teues mans, les tanques i les agafes. Separes amb elles els
meus glutis, acarones una vegada més la seua pell desperta. Sé que serà ara
quan el teu penis s’endinse en mi i em penetre mentre m’oferisc a tu. Sé que
serà en aquest instant quan el teu sexe difumine els meus límits recòndits, el
meu dors ofrenat sense hipocresia ni mentides.

El teu sexe intuïx l’espai en què finalitza la part posterior del meu
cos, el paisatge que circumden les meues natges, l’oasi que troba la seua
expressió enmig dels meus glutis. T’endinses en la seua amplitud, amb dolçor,
esperant que cada penetració l’intensifique i dilate la seua extensió i el seu
plaer. Posseïxes el meu cos, lliurat des de la llibertat, perquè el prengues,
el renovelles, provoques un cércol d’anhel que s’inclina davant del teu sexe.
Fas teu el meu  pensament, la meua sensualitat,
la concupiscència de la meua gana. La fas teua. Em fas teua. Et sent meu. Et
faig meu.

Finalment, el teu sexe es deslliga en l’interior del lloc que únicament
ell franqueja, en el final més final de la meua esquena blanca. La teua
essència i la seua impregnació són una; la teua pell i els teus llavis no es
diferencien; el meu cos i els teus gemecs es fonen; l’amor i el desig brollen
com aigua incontenible.