Publicat el 3 de gener de 2010
SI EL VENT…
Si el vent haguera murmurat…
Si desitges contemplar-te en els
meus ulls
i sentir la primera de les seues carícies,
aquest joc intens d’un home
percebent-se profundament en els meus espills…
Si, per primera vegada,
arribat un fosquejar inesperat,
convertires la lluna
en un camí freqüentat…
Si la primera vegada que vaig trobar el teu nom,
mesclat amb la multitud dels silencis,
el vent haguera murmurat,
les meues paraules engrunsarien l’univers
com un primer i únic miracle.
Si el vent haguera murmurat…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
I encara que el vent no parava de murmurar
el dessig d’essència d’anís ho esborrava tot amb l’oblit.