Publicat el 9 de juny de 2010
SANG SUBTIL
Després de la derrota del silenci,
els versos són la sang subtil
que acapara la soledat llunyana.
El mateix foc és un cicle més enllà de la constància
que crema sense morir, cobert
per la terra abandonada, sense emprentes,
amb perquès fronterers que ens segresten
la veu i la fan redempció,
ombra crescuda, comiat implacable.
Desvestides d’aire,
les paraules mai són el que ahir foren,
blancs brins d’una idea.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent