ROAD by RAMUNE
No ens cal la flor que oculta la paraula.
No cal limitar el pensament i transformar-lo en resposta.
No són necessaris els adverbis ni els circumstancials de temps que marquen el tic-tac de l’existència.
No ens cal més intersecció que la nostra pell.
No són necessaris els beneplàcits del món i els seus profetes.
No és necessària la primavera.
No ens cal véncer.
De vegades, només ens cal trobar-nos en l’esguard de l’altre.
…. a més de suficient és necessari
que només calgui, i que d’altres coses no n’hi hagi.
Quin gust, i quina enveja bona de sobte aquest migdia
en que, que.
Quin gust 😉