FARO by Enmanuelle Teobaldelli
Arran de mar,
allò que va ser un far
és ara un cos trèmul
que inventa un reflex
i repta i transcorre sobre la’igua.
L’oceà està en permanent
pas, fent camins d’algues
que obrin el frontispici del paisatge.
S’acosten els instants derruïts,
es precipita la llum
i es tanca la porta de l’horitzó.
avui ha estat quart intent, o pot ser xifra més gran.
Havia d’anar a veure el mar,
però una altra vegada m’he desdit.
I és que haig de fer un comiat que no vull fer.