IMATGE BY Pura Maria Garcia
Les onades extraviades,
tombant la vesprada
en un gest que dessagna
l’estany íntim que em resta a l’anima.
Les hores, sense tu, són tan fràgils…
Tenen el mateix color
del desert i el seu silenci,
de la mar absent, de les gavines.
Tot resta ara aturat,
dormint sobre els minuts que creixen.
Sent el temps
i un vertigen de preguntes
confluint a allò que no em pertany.
Sent les temences,
endins del pensament.
Hi veig com cauen defallides
quan trobe la escampada llum dels teus llavis.