SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

El matí s’erigix solemne transició a l’abandó que portarà el capvespre emmudit. Tixen les aus els silencis i els secrets arrancats a l’alba profunda que jau junt amb el sol inicial que ara ens palpa la pell del rostre i apareix sobtadament el temps, acatxapat en un rellotge que no marca minuts sinó batecs.
Totes les ombres que la nit sense lluna va estendre en els seus últims instants es retiren, vençudes i sorpreses, quan retorna l’amor carnal a què em cenyisc. No hi ha pedres sostingudes en els margenals dels rius, no es troben palometes en les mans buides del record, no vibren les arpes de cordes mil·limètriques…res gosa ser ombra de  la dolçor amb què la llum de les teues paraules rodeja amb un collar d’ambre la meua veu més silenciada.
El matí comença, camina per un cel orfe d’estels, rostoll inesperat que ondula amb cada moviment de l’aire unànime.
Estic ací, asseguda sobre un vers que no vol rimar amb cap dels somnis que recorden els meus ulls. Entrenque les meues paraules i òbric de bat en bat la meua ànima: les teues mans es dibuixen en el fons del meu pensament tan càlides com el mantell d’alé que ens cobrix quan ens lliurem el cos i els seus remors més intensos, com si foren les mans del planeta que acull abans del darrer matí a un satèl·lit que ahir es va extraviar mentre explorava l’incògnit univers…