SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

En
ocasions, no és suficient amb tenir-me entre les teves mans, amb observar els
gestos que el plaer i el teu amor provoquen en mi.

Contemples
el més minúscul dels moviments del meu cos desdoblegant el teu tacte,
multiplicant la teva mirada per a trobar el grafisme emocional amb el qual
interpretar-me.

Tu saps
del meu desig.

Ets tu
ell mateix.

Saps
del buit en el qual sucumbisc quan l’esquive.

Els
girs de les teves mans subratllen la meva impaciència.

Els
petons que s’inicien volen en diàspora sentida dels teus llavis a la meva
recerca. No obstant això, en ocasions, no és suficient per a tu l’observar el
meu plaer i sentir-lo créixer en l’alè fèrtil del teu cos.

En aqueixos
moments, distancies la teva boca de la meva i esculls les paraules que tanques
en la teva petició:

“Explica’m amb la teva veu què desitjaria no la teva raó,
sinó el teu propi desig. Demana’m allò que les meves mans no saben, que la meva
llengua encara ignora.

Duu la petició del teu sexe a les meues oïdes.

Guia’m per a trobar el cim al qual vol arribar el teu
plaer màxim.

Fes-me la petició que la teva carn encara no ha gosat
pronunciar, en la qual la teva luxúria no ha desitjat pronunciar-se per temor a
ser escoltada i complaguda”

Em
suggereixes que siga jo qui et demane. Que siga el meu cos qui s’expresse.

No és
suficient el ball ocult dels teus sentits en aquesta foscor incessant que ens
porta la nit.

No és
suficient la penetració repetida del teu sexe en el meu.

La seva
juxtaposició real, l’acte reiterat d’envair amb la part del teu cos en la qual eres
essència i escuma la intimitat més profunda, més íntima i sentida. Desitges que
et demane.

És la
teva petició un joc d’espills laberíntic i estrany.

Em
demanes que siga jo qui oriente els actes dels teus dits i el teu sexe; que
siga jo qui convide a la teva excitació per a alimentar-la i sostenir-la.

Desitges
que et demane realment què desitja el meu cos que encara no haja obtingut de
les teves mans?

Desitges
realment que dibuixe el mapa irreverent del camí que han de solcar els teus
llavis i la teva llengua en el continent nou del meu pubis?

Els
teus ulls em diuen la resposta.

Si voleu continuar llegint aquest text, cliqueu “Vull llegir la resta…”

No és
suficient per a tu el meu plaer més extrem.

Encara
desitges que aquest cresca fins i tot en la seva infinitesimal fam del cos.
Interrogue al meu desig per a dur-te a la pell el que ell et demana, per a ser
la veu del que no m’atrevisc a requerir-li al teu sexe.

Et
distancies del jaç en el qual fragmentem el temps a colp de carícies i aigües
blanques.

M’abandones
en ell per a escoltar la meva veu, la meva petició subyugada al foc del teu
sexe.

Repasses
la meva mirada amb els teus ulls.

Et
detens a contemplar la turgencia dels meus pits abans de tancar els teus ulls i
pronunciar les teves últimes paraules:

“Demana’m què desitges que les meves mans, la meva
llengua, els llavis, el meu sexe, tot jo, fem en el teu cos d’atzabeja.
Demana’m amor allò que encara silencia el teu desig. Guia’m fins que trobe la
forma d’expressió que reconegues la sacietat i la plenitud antecedisca el
espasmo penúltim que abraçarà el nostre descans. Fes la teva petició més
intima. No tingues por, amor meu, del pes irreverent de les teves paraules. No
fuges de deixar-les existir en la meva oïda. No esquives pronunciar el que no
pot silenciar-se, allò que ha d’existir perquè combreguen la teva essència i la
meva des d’una intersecció irrepetible.”

Tanques
els ulls.

Em dius
amb aqueix gest d’abandó a les meves paraules que inicie la petició amb la qual
reclamar més al teu desig.

Jo
permet que el llenguatge em prenga el cos i la seva paraula.

No sóc
jo, llavors, qui et parla sinó ell, el meu cos anhelant sense fronteres:
“Desitge que sigues tu qui estenga la seva pell sobre aquests llençols
còmplices, sobre l’espai que conté la nostra trobada. Situa’t en el centre
d’ell. Permet a la teva esquena percebre un lleu frec amb els llençols encara
tebis. Deixa’m cobrir els teus ulls amb aquesta gasa negra que manté la meva
aroma més íntima, que comporta la premeditació d’haver estat pròxima al meu
sexe abans que els teus ulls la freguen. La teva percepció serà tornar a la
foscor magnificada. Gens podràs veure. Gens. La teva mirada deixarà de ser els
teus ulls. Els teus ulls seran les teves mans, la pell, allò que et diguen el
teu olfacte, el teu tacte, la teua oïda”

La gasa
cobrirà les finestres profundes amb les quals observes el món.

Deixa’t
bressolar per aquesta foscor incipient que comença.

Vaig a
fregar cada porus imperceptible del teu tors, llepar la pell càlida que
flanqueja els teus malucs i banyar amb la meva saliva el recorregut
incandescente del teu penis abans de sentir-lo en la necessitat de la meva boca
lasciva.

T’excitaràs
i no sabràs què deslliga la teva excitació, quina part del meu cos la provoca,
quin dels meus sentits es desperta amb cada oscil·lació del teu desig.

No
temes al plaer que existeix en la foscor de la teva mirada coberta.

 Imaginar que el deslliga excitarà encara més
el cabal del teu plaer, el magma del teu cos, el trencament de la teva
respiració fins a convertir-la en gemec carnal.

Mentre
et recórrec la ment i el cos, cercant trobar en el teu plaer l’entrada a un
laberint del que no es regressa, gens veuran els teus ulls d’oceà, gens tocaran
les teves mans nuades, gens serà sinó interpretació dels teus sentits, ficció
d’una realitat transfigurada.

Seré jo
qui cerque el teu sexe i el guie cap al meu, demanant-li en silenci que
m’acompanye al cim del foc deslligat.

Quan
trenque el teu orgasme la quietud sostinguda d’aquesta foscor i el seu
escenari, destaparé la teva mirada i banyaré els teus ulls amb l’aigua anhelant
de la meva saliva càlida.

Destaparé
la teva mirada i obriré el meu cos, altra vegada, perquè ella siga qui desfaça
la foscor que la cobria.

Quan
els dos cossos s’arrosseguen dolçament al repòs subtil que solament existeix
després del lliurament, la teua mirada alliberada serà l’espill on queden els
meus ulls de nostàlgia…