Publicat el 26 d'octubre de 2010
LA MEUA CASA
HOME BY MICHAEL SAGEL
Hi ha una estora gastada.
tristament agraïda;
de ferro roent, un cos;
l’ombra esquerpa
de les mans oblidades.
Hi ha l’ancora de llum
als ulls de l’horitzó
que dorm al fons de l’ànima.
Hi ha una taula
tan antiga que mai no va existir.
Hi ha el dol d’una besada,
una calima de caricies.
Hi ha una finestra de soledat,
un humit subterrani,
un mur de desfici,
cap soroll,
un mar estret
on visc mentre defuig la mort.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
més intima i austera, la teva poesia, més essencial. La teva casa és senzillament un poema preciós. I en Toti ja saps 😉 també m’agrada