PIEL DE AGUA by Pura María García
S’acosta la
mar.
Hi va
acostant-se el blau
camí aquàtic
que l’engendra.
Les ones
tremolen
sota la
pell d’aigua
que infon
la vida nua
sobre la
terra ferma.
S’acosta la
mar.
Li cal la
veu de l’ànima
que, a
glops de desig,
la fa despietada
i silent
síl·laba
d’aigua.
infinit i finit
infinit l’horitzó, encaix en el blau
el petar d’ones amb la terra, finit…
(m’agrada llegir-te)
La pell de l’aigua vesteix la sorra i l’ànima. Memòries