De records i d’oblits estem fetes. A l’hivern, als foguerons de sant Antoni i sant Sebastià, hi cremen més coses que els tions, hi cremem fantasmes, amors, dols i pors. La cendra no l’oblidem mai, però. Ens tintem la cara i el cos i continuem caminant, vell i nou, indivisibles, com un tresor als racons dels records i als camins de futur. Memòries
Publicat el 19 de gener de 2012
I OBLIDEM…
A L’AUBE DE MON HISTOIRE by Carré Rouge
I oblidem…
Hi ha un temps en què no temem
les nits fosques,
l’ombra del buit
i el trajecte desolat
que és oblidar.
Defugim la memòria,
paret nua
on l’última passió cremà
la dolça boca
el desig que va caure, pell endins,
sobre l’avenc dels cossos.
I oblidem…
Trenquem el fil
que subjecta tot el que començà
i esdevé espai dispers,
cicle interminable,
punt de fuga
on dormim
quan sentim l’assajament de l’oblit.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent