SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Amor, m’és dolç el teu cos, quan és sol
en el seu goig i en el seu riure ardent,
sol en sa música, foll instrument!
a condormir les serps de fred consol
que neguen al seu eco en mi el revolt
llindar entre el sentit i el pensament;
quan venç sense ànima, divina pols,
tot morts i harmonia renaixent,
     ton cos m’és dolç

Amor, ton cos m’és trist, quan hi recull
el vague vol que ha fet obscur son plor
una tendresa exclosa del teu do;
quan dins l’aigua on em miro del teu ull
un somni vetlla, estrany al meu orgull,
i et puc estrènyer perquè no ets jo,
i abocar-m’hi, ni oblidat ni vist,
com un silenci dorm sobre una flor,
     ton cos m’és trist.

 

Carles Riba

Segon Llibre d’Estances