Els teus llavis nodridors
són una mar de desitjos incomplerts,
nafra absurda, dolça saliva.
Em temptegen la boca.
Com les runes, es llancen més enllà
d’aquest ara sobtat.
Són aventures atzaroses
on glatix la nostra fam.
Sobre ells, un escamot de besades
enmudix el futur:els signes
que enfonsen la senyera de la teua boca.
Vull desgranar-me a la vora
dels teus llavis,
pel bell mig del seu silenci.
llavis crostats
llavis partits
llavis trencats
llavis partits
llavis esgarrats.