Publicat el 10 d'octubre de 2010
BARCASSA TRISTA EN LA MAR
AFERRADA A LA VIDA by FERRAN PETIT
De la costa dormida,
on el silenci és arena
i somnàmbula existència,
en les hores més fosques,
la fosca nit va salpar,
espentada pel vent,
desenterrada la lluna.
Sense veu, en el firmament
es van pentinar els laments
amb un pinta de sal,
aferrats a la llum
que fóra estrela en la terra.
Va aparéixer
la llibertat
en els braços rebels
de l’antiga marea.
Barcassa trista en la mar.
Barca de fusta de l’alba.
Verd,
blau,
color de l’aigua
que en la mar ha de morir
perquè les onades nasquen.
Agraïments a Ferra Petit per compartir la seua fotografia
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de EXPERITEXTS per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent