IMATGE by Pura Maria Garcia
Ombra que s’obri
com la flor més amarga,
foscor instal·lada
al llarg espill de
l’esperança,
brevíssim refugi
on l’única sortida són
els llavis:
amor dens,
serp miraculosament
sentida.
Ara turment,
adés dormida pau
en el record malaltís
que em porta, suaument,
al teu cos,
estel perdut
enmig d’aquesta vesprada
acovardida.