DEATH by AMARIA GONZALES
Nua de somnis,
vinc de la vida
al camp fosc de la mort.
He aprés a caure de les mans
de la nit sense fi
contra els murs de l’aire
que em rosega els llavis.
Ho ha fet, la vida, tan lentament
que sembla deixar, en el trajecte de l’oblit,
el ressó de la tristesa.
És ella qui plora per mi,
la meua vida meua,
on la saba a hores d’ara és aigua
que bada la mar,
argila que l’acull,
mineral defallit,
àtoms giradors, gotims de memòria
que en realitat no empertanyen.
El tacte roig de la mort morta
arrecera la vida,
escalfa la llunyana onada de gel
que escura els ulls de l’existència.
Ara vinc, sota una llum eixuta,
cap aquesta font clivellada i buida.