A LA INTEMPÈRIE DE LES TEVES MANS
No
desitges destapar-me.
Sense
aixecar el llençol malva, t’aproximes a mi.
El llit
ha perdut la densitat de la nit.
T’acostes
evitant que la nuesa del meu cos sigui transparència per sobre dels llençols.
La meva
cara resta lleument sobre el coixí.
El llit
és el continent que ens acull. El seu
sabor a sal està encara adherit al meu paladar.
Entra
la llum.
La finestra blanca permet que es filtri sense
objeccions.
Tinc
els ulls tancats.
T’acostes
evitant que el meu cos nu sigui fregat per l’aire del matí que emergeix.
No obris els ulls, em murmures.
El
sabor de la teva veu es conjuga amb el sabor a sal de la nit i del teu cos.
El meu s’abandona a la immobilitat desitjada i
voluntària.
No obro
els ulls.
Obro la
pell, m’obro als teus llavis.
Les
teves mans s’obren a la meva pell com ho fa el matí.
Retires el cabell que entapissa el meu clatell
amb els teus dits precisos.
Deixes
el meu coll a la intempèrie de les teves mans.
Ho
acaricies.
Ho
adorms tocant-lo.
Respiro
lentament.
Obro la
meva respiració a les teves carícies. Com obro la meva pell al teu desig. Com
el matí s’obre al dia, sense condicions.
Percebo
la teva llengua de clarejar sobre el meu clatell, acostant-se al lòbul ansiós,
a la galta coberta de rubor.
Em
beses els ulls.
Beses
la meva mirada.
Humiteges
les meves parpelles amb la teva llengua intrèpida.
Beses
el paisatge dibuixat en les meves pupil·les.
No obris els ulls -em murmures.
Estàs
sobre la meva esquena, agotnat en la llibertat d’aquesta part del meu cos.
No puc
acaronar-te els llavis.
No puc
acariciar la teva pell.
Noto el
teu sexe divagando per la meva esquena i els meus glutis.
Estàs
sobre la meva esquena.
Per continuar llegint, cliqueu “Vull llegir la resta …”
L’alliberes
del seu caràcter secundari i la fas teva.
La
recorres com si aquest matí incipient desitgés clarejar com una llum primigènia
i destellant.
Murmures
sons que gemeguen en les meves oïdes, que esclaten amb la força amb la qual
brolla la renta magmática i fluida de l’excitació del meu sexe. Recorres amb
humitat la blancor hospitalària de la meva esquena submissa deixant un rastre
interpretable i homogeni sobre ella.
Les
teves dues mans oscil·lantsem cobrixen inesperadament els pits. S”estremeixen.
S’estremeix
la meva ànima.
M’estremeixo.
Les
teves mans pasten la carn blanca que ja no és més desert sinó paisatge pel qual
camines.
M’estremeixo.
No
detinguis el teu tacte, volgués dir-te sense paraules.
Situo
les meves mans sobre les teves.
Ballen
les quatre sobre els pits excitats i rogencs.
Balla
la teva llengua al compàs del desig i de les mans.
Balla
la meva pell, oberta a les teves carícies.
Balla
l’anhel d’arribar a compartir la teva escuma.
Balla
el teu sexe, bategant ferm a prop del meu, esquivant la seva total proximitat.
Balla
el batec del meu sexe la dansa del preàmbul d’un clímax pressentit.
Les
teves mans descendeixen a ell, sense deixar la meva esquena, i pressionen
l’excitació perquè creixi.
Has
deixat les meves mans sobre els meus pits.
Sóc tu
en mi mateixa. Sóc tu amb les meves mans.
Les teves
mans de brisa enalteixen el meu sexe.
T’estremeixes
en mi.
El meu
cos vibra.
L’escuma
de la teva essència em recorre l’esquena.
L’aigua de la meva s’allibera en les teves
mans.
T’estremeixes
en mi.
Vibro
en les teves mans.
No obris els ulls -em murmures.
M’inunden
els teus petons com inunda el matí els nostres cossos.