UN COP I UN ALTRE

WORDS BY CRISTI BUGA

Un cop i un altre
dubte
del poema.
M’allunye del vers final,
impetèrrit fruit
que tanca
les síl.labes en la presó
invisible de l’estrofa.
I calle.
I no escric.
I no imagine.
Un cop i un altre,
la mort del silenci
em commou l’ànima.

Un pensament a “UN COP I UN ALTRE

  1. Sort que el vers que es tanca a la presó invisible de l’estrofa… sempre l’acaben de fer els altres, roman obert… i polisèmic. Vidal Ferrando diu que l’escrptura neix de la necessitat i de vegades les necessitats es troben.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *