Sort que el vers que es tanca a la presó invisible de l’estrofa… sempre l’acaben de fer els altres, roman obert… i polisèmic. Vidal Ferrando diu que l’escrptura neix de la necessitat i de vegades les necessitats es troben.
Publicat el 6 de març de 2011
UN COP I UN ALTRE
WORDS BY CRISTI BUGA
Un cop i un altre
dubte
del poema.
M’allunye del vers final,
impetèrrit fruit
que tanca
les síl.labes en la presó
invisible de l’estrofa.
I calle.
I no escric.
I no imagine.
Un cop i un altre,
la mort del silenci
em commou l’ànima.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de DIARI SECRET per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent