IMATGE: A.YANEZ
La
poesia és l’hivern més càlid:
alguns
versos cremen, són els fruits
de
diversos moments en què el poeta
evoca
doblement el tresor de la paraula.
Matèria
amb forma lírica,
majestuós
miratge que debades
s’obri
cada cert temps
exposat
a la flaire de la rima.
Contraparaula.
Idea perdurable.
Porció
de sentiment que es densifica.
La
coneixença dels altres
es
desvetlla als versos
nugats
en manolls de línies
trencades
per l’adjectiu i el nom.
Nosaltres
mateixos són poema,
tan
acostumats que estem a viure
creient
que existeix la llibertat.
Trobe
en l’exigència del poema
una
dolçor incomparable,
un
compromís gairebé existencial:
desig,
dialèctica i paraules.