Independència, sí o sí? No sé pas, el què haig de votar quan calgui davant la manifesta innoperància dels nostres partits caducats, incapaços d´oferir noves vies de progrés i instal-lats en la comoditat d´un sistema que ningú vol canviar. Avui però, – sense partits – hem fet un pas més participant en la
D´on i per a quí? què em doneu permís? és que vull fer caca… Ep! que ja no puc més… Sabeu què…, que m´hi cagoooo!!
14 d´abril de 1931 Aquesta fou, una data històrica amb el rerefons patriòtic de grans proporcions on des d´el Palau de la Generalitat es proclamà la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques. Fantàstic! molt i molt bé però, durà poc, tant poc que no anà més enllà d´una eufòria que resultà del tot fonedissa. I
Amb retard Aquest encapçalament, l´he manllevat del llibre d´en Xavier Roig on enumera experiències d´un mateix caire, viscudes en diferents indrets i comparant-les depenent de l´estrat social i del sistema polític on es produeixen; Diu, que “ Anava amb cotxe i vaig sintonitzar per atzar un programa que atenia queixes diverses. Entre els
Com sempre, a pagar nosaltres! Aquests dies, s´està parlant i molt, del principal tema d´actualitat, en diuen, “crisi” que fa un temps es minimitzava des d´els estaments polítics i avui, finalment, s´han hagut d´arremangar per a discutir-ho al Parlament. Parlant de l´augment de l´IVA que ens volen encolomar el dia 2 de juliol
Malgrat tot , el País avança! Avui, he vibrat com mai en l´acte de benedicció del nou Orgue de Montserrat on s´ha estrenat a més, la Salve Montserratina – Cantantibus Organis – de l´atual diretor de l´Escolania en Bernat Vivancos i dedicada al P. Abat Cassià Maria Just. Explicant el perquè de tot
No saben per on sortir-se´n Ja ho veus Terribas, hi ha certs personatges – molts – que no estan preparats encara, per assumir la llibertat d´expressió i d´informació, ells, poden exedir-se quan calgui però quan els toca rebre crítiques els cou tant! Bé, que hauràs de complir una penitència exemplar oi?. Això, és el que ens
Guardiola!!! Doncs sí, perquè ha estat – és – constància i esforç transmetent al seu entorn, respecte, valors i actituts, elevant el llistó en la realització personal de tots els seus components. Gràcies Pep!
La Gran Ambigüitat Aquesta és la imatge agre i confusa que m´ha transmès el senyor Montilla.
Quin fracàs! Políticament, estem sota mínims i per perdre el temps amb lleis que no seveixen per a rès i fer-nos més dependents del govern espanyol; No calia! al capdevall, tot teatre, i parlant de teatre, acabarem sent “los Títeres del Noreste” perquè ningú ens prendrà seriosament, vaja, que ja ens han perdut el
5 de març de 1894 Josp Pla – molt especial – digué, que…Fa l´efecte que escrivint en prosa Sagarra ha de passar, a cada ratlla, per una porta massa estreta per al seu cos i que la poesia és per a ell, en canvi, un camp d´infinita i engrescadora llibertat. …El seu lèxic
200 anys del naixement del més romàntic dels romàntics. Mentre escolto els seus nocturns, m´imagino la inseparable unitat del binomi piano/Chopin que amb dedicació exclusiva, configurà i donà expressió al nou llenguatge de diàlegs i textures amb el disseny melòdic d´un romanticisme que marcà tota una època.
Ens deixaran reconduïr el tema? Si parlem d´immigració, vol dir que parlem d´un tema d´actualitat? Doncs sí, de sempre ha estat una constant; Causa i fonament de la nostra història de guerres i d´ocupacions, de pas de cultures, de rebuigs i d´acolliments que han estat causa i origen de la personalitat del nostre poble.
I el poble què, què, queeè!!! Economia, treball…pate de govern a les Espanyes? No els cal, perquè el problema no deu ser tan greu, millor si es pot, destruïr l´adversari a qualsevol preu, perquè en aquest cas, ” la Unidad de España ” no perilla, no hi ha conspiracions ” Judeomasónicas ”
20 de febrer de 1868 ” que l´idioma i la Pàtria són una mateia cosa, puix que quan es tracta de retrobar la unitat de la Pàtria es troba la unitat de l´idioma “ Això ho debia entendre molt bé aquell tal… Queipo de Llano quan dia rere dia deia per la