La paraula viva (teatre i efemèrides)
Enguany, 2011, es compleixen 100 anys de la mort del poeta Joan Maragall, màxim representant del sector regeneracionista del nostre moviment modernista de principis del segle XX.
Fou un poeta vitalista, embegut de les teories de Nietzsche, amarat del Romanticisme original d’arrel germànica, que es distancià del Romanticisme tòpic de la Renaixença, carregat de paisatgisme i religiositat.
Fou el primer poeta ibèric a recollir en una sèrie d’assaigs la seva teoria poètica. Concretament, els seus Elogi de la Paraula i Elogi de la Poesia desenvolupen la teoria de la “paraula viva”, segons la qual la parla viva és el veritable bressol de la identitat cultural. La paraula en llibertat, la paraula no sotmesa ni a les lleis ni a la retòrica a l’ús, és l’expressió de la llibertat i la creativitat.
L’any 2011 és també el centenari de la creació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual Joan Maragall, durant els mesos anteriors a la seva mort, formà part. La SF de l’IEC és l’equivalent a casa nostra al que en altres llengües és l’Acadèmia de la Llengua. És a dir: és la màxima autoritat en matèria de gramàtica normativa: lexicologia (diccionaris), morfosintaxi i ortografia.
Un i altre centenari testimonien la necessitat de mantenir vius els referents respectius, com a símbols de la lluita per la supervivència d’una llengua que és el vehicle i l’expressió d’una cultura.
Des de l’Espai_Frumentària volem, ni que sigui, recordar que enguany se celebren aquestes dues efemèrides, que entronquen amb el que és el mateix teatre: paraula viva o “paraula en moviment”, com li agradava dir al nostre poeta i dramaturg Marià Villangómez, del qual se celebraran l’any que ve els 10 anys de la seva mort.