MARCÚS

Temàtica: Mitjans de Comunicació?

Des de l’aparició del nou AVUI, em trobo
en un dilema existencial (bé, no serà tant).

Em
sento desconcertat. Normalment, compro El Punt com qui conviu amb la seva dona.
Ric (o somric) amb en Sísif i en Jap, disfruto com un camell amb els articles
de Miquel Pairolí -que gran que ets Miquel!-, de tant en tant en Miquel
Strubell em pica l’ullet des del País Basc -que gran, i alhora complex, que és
aquest país! -, en Partal sembla que em conegui, diu coses que penso però de vegades
no sé com dir, les cartes dels lectors són obertes de mires -com a mi m’agrada
que siguis-, el mapa del temps té les corbes d’una dona feta i refeta, sense
complexes, madura i amb orgull, com ha de ser (PPCC), el cap de setmana, per si
no n’he tingut prou, em regala amb la seva "Presència" un immens somriure
tranquil i ple de contingut i, per si fos poc, és detallista, i em parla
tranquil·lament de les coses que passen prop de casa (Terrassa, Vallès
occidental).

Però, de vegades li faig el salt. Ho faig
sense voler, però ho faig. Me’n vaig amb una amant que tinc, anomenada AVUI.
L’AVUI, m’aporta un món acolorit, amb regals inclosos, comentaristes de
reconegut prestigi, em diu coses que de vegades la meva dona no sap -no té
temps per a tot!- i m’ho diu pel mateix preu. Però, quan tinc l’AVUI entre les
mans, penso en la meva dona, i el mal que li puc estar fent, tot per una simple
relliscada, fruit de voler-ho acaparar tot. L’amant em dóna més teca, em dóna
sexe pur i dur -i, últimament ha millorat-, però no em dóna amor, l’amor de la
dona que estimo i a la que no vull fer-li el salt. Potser, només potser, els
dimecres seguiré fent-li el salt, ja que l’amant aquell dia em dóna un bon
grapat de "Cultura" suplementària. Però, la dona és la dona, seguiré al costat
de El Punt.

PS1: S’entén, no en tinc cap dubte, és una
exageració volguda. Però, en deixo constància per si he pogut ferir
sensibilitats en algun moment, lluny de la meva voluntat.

PS2: Els pseudocosmopolites
universalistes, es poden abstenir de recomanar-me que llegeixi aquells altres
diaris fets a Catalunya amb mentalitat espanyola. Malauradament m’hi veig
obligat i ja ho faig. Això si, intento llegir-los als bars, biblioteques,
d’amics, de la familia, etc… per tal de no donar ni un euro a la premsa tergiversadora
d’aquesta nostra realitat.

Salut i llibertat!
Marcús

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!