GRÀCIA 1850

Manifestants contra el referèndum peguen a un partidari del sí, al barri de Plan 3000, de Santa Cruz.

Molt
indigenisme, molta paraula i molta parafernàlia populista però, en el fons, és
un dictador com n’hi ha molts al món.

A
l’Evo Morales se li ha vist el llautó centralista de qualsevol estat dels que
poblen la terra. La prova: la qualificació d’il·legal del referèndum (us sona
aquesta expressió?) celebrat pels habitants de la regió de Santa Cruz, la més
rica del país que, farts d’alimentar a la resta de Bolívia amb l’esforç dels
seus habitants proposen, senzillament, una tímida autonomia que els doni una
mica més de llibertat per decidir els seus propis assumptes i per damunt de tot
–i aquí és on els cou als de la capital- sobre
la seva economia que és, de llarg, la que aguanta Bolívia sencera.

Aquesta
noticia publicada a El Periódico de
Catalunya el dia 6, ens pot il·lustrar una mica de l’ambient que es respira
entre uns (autonomistes) i altres (MAS, Movimiento al Socialismo, partit de
Morales)

“El sí a l’autonomia va arrasar ahir al
departament de Santa Cruz (el més extens de Bolívia) amb el 85% dels vots,
enmig de xocs aïllats entre defensors i enemics de l’Estatut. El Govern va
reiterar que desconeixerà el resultat del referèndum, que va qualificar
d'”il.legal”. A La Paz i Cochabamba, hi va haver massives
manifestacions de suport al president Evo Morales. L’oposició de dretes va
assegurar que ha quedat ferit de mort el projecte de reforma de constitucional
del Moviment al Socialisme (MAS, en el poder).
“Ha nascut una nova Bolívia”, van dir els del Comitè Cívic pro Santa
Cruz. A la plaça 24 de Setiembre, al centre colonial d’aquesta ciutat, es van
concentrar les celebracions per la victòria.

INCIDENTS
El referèndum va estar precedit per veus apocalíptiques. Durant la jornada es
van registrar una vintena d’incidents a San Julián i Yapacani, a les zones
rurals de la regió més rica de Bolívia, on simpatitzants del MAS van cremar
àmfores i van ocupar escoles. La situació més tensa es va viure a Plan 3000,
l’extraradi més desafavorit. “Indis maleïts, aneu-vos-en a les vostres
províncies”, van cridar els de la Unió Juvenil Cruceña a les portes de
l’escola Claudina Thevenet. “Bolívia és una de sola”, va replicar una
columna d’un centenar de militants de Morales. Dels insults es va passar a les
pedres i als pals. Un home va morir a casa seva a l’inhalar els gasos
lacrimògens que va llançar la policia per posar fi als incidents.
Els líders cruceños van acusar
el Govern de fomentar el vandalisme. Morales es va quedar a La Paz, on la seva
popularitat és del 75%. Allà va participar en un acte militar. Poques hores
abans, el comandant de les Forces Armades, el general Luis Trigo, havia
assegurat que “alguns articles” de l’Estatut de Santa Cruz
“afecten la seguretat i defensa nacional de l’Estat bolivià”.
El referèndum d’ahir és només l’inici d’una disputa més forta entre el
president Morales i les regions díscoles de la denominada “mitja
lluna”. Després de Santa Cruz vindran les consultes a Beni, Pando, Tarija
i, potser, Chuquisaca i Cochabamba. El prefecte de Santa Cruz, Ruben Costas, va
advertir que, ara, s’asseuran a negociar amb el poder central.
“Nosaltres no volem enderrocar el president. Però haurà d’acceptar aquesta
política de fets consumats”, va dir a EL PERIÓDICO el prefecte de Tarija,
Mario Cossio. “Seguir negant la diversitat de les regions serà com haver
negat durant dècades la realitat dels pobles indígenes”, va assenyalar
Susana Seleme, una intel·lectual de Santa Cruz d’esquerres que va recolzar el
referèndum.”

També,
recollit del diari El Deber, de Santa
Cruz de la Sierra, podem llegir una crònica que ens diu el següent:

“Según el
reporte oficial de la Corte Departamental Electoral (CDE), el Sí por el
Estatuto Autonómico cuenta con un 85,61% de aprobación cuando se ha escrutado
el 56,6% del total de las mesas de votación de todo el departamento. De los
sufragios contabilizados hasta la tarde de ayer, el No apenas había obtenido
50.178, equivalente al 14,39%.
En el segundo reporte que emitió el área de Informática de la Corte se
establece que el ausentismo tiene un porcentaje del 34,43%; los votos en blanco
tienen un 1,39% y los nulos 2,33%.
De acuerdo con la directora del departamento de Informática de la CDE,
Cinthia  Santistevan, de las 5.252 mesas habilitadas en todo el
departamento, hasta ayer se habían escrutado 2.920 y se estima que en la
jornada de hoy se terminará de computar los datos de toda la capital.
Si bien el resultado a favor del estatuto que arrojó la consulta popular fue
calificada por sectores políticos, empresariales y regionales como un triunfo
contundente a favor de las autonomías, la delegada presidencial en Santa Cruz,
Gabriela Montaño, dijo que en ese proceso triunfaron el ausentismo y el
rechazo, por considerar que la abstención llegó al 34,43% y los votos nulos el 2%.
Pidió al prefecto Rubén Costas que deje la soberbia y ceda paso a la
concertación y al diálogo para superar la crisis política que enfrenta el país.
Sobre la abstención, el vicepresidente de la CDE, José Ernesto Zambrana, dijo
que en una consulta departamental, como elecciones municipales, el ausentismo
electoral supera el 30%, en las nacionales es de un 25% y en consultas
nacionales, como en el referéndum por el gas, la abstención fue de un 45%.
Además, explicó que del porcentaje de abstención que arrojan los primeros
reportes de la CDE, se debe restar un 4% equivalente a los ciudadanos de
Yacapaní y San Julián, que no emitieron su voto el pasado domingo por los
enfrentamientos y la quema de material electoral provocados por los dirigentes
opositores a la consulta cruceña.
“Al margen de las poblaciones a las que no se les permitió votar, el
porcentaje del ausentismo es forzado porque muchos ciudadanos están fuera del
país”, manifestó Parada, al restar importancia a las críticas que hicieron
autoridades del oficialismo sobre el Sí autonómico.
En relación con el respaldo popular que obtuvo el referéndum cruceño, el
ministro de la Presidencia, Juan Ramón Quintana, anunció que “la ciudad de
Santa Cruz será muchísimo más explosiva que El Alto”, por considerar que
se profundizará la brecha entre ricos y pobres por efecto de la falta de
equidad a la hora de redistribuir la riqueza.
Por su lado, el presidente de la Brigada Parlamentaria Cruceña, Carlos Pablo
Klinsky, explicó que el modelo autonómico será gradual, ya que una de las
primeras tareas es la elección de los miembros de la Asamblea Legislativa.
El presidente de la Cámara de Diputados, Edmundo Novillo, advirtió ayer
dificultades en la aplicación del estatuto,  porque la actual Constitución
no reconoce el funcionamiento de las autonomías.”

Es
à dir, que el 85 per cent de la població vota SI i, des del govern central es
parla de fracàs de la consulta.

Això
també ens sona molt…

Només
queda recolzar i animar als cruzeños perquè no defalleixin i segueixin endavant amb la seva lluita.

Ja
ni ha prou de mantindre elits (siguin capitalistes, indígenes o de nouvinguts a
la política).

Que
no ho oblidi Morales i altres: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!