Dos itineraris a la serra Calderona

El club de muntanya d’Olocau i l’Institut d’estudis organitzaven avui un itinerari didàctic per la lloma de la Pelà i les penyes de Pedralbilla, les casetes dels Julios i de Caragol, el corral Topero i les Amitges.

El mestre d’aquests guiatges didàctics és Ferran Zurriaga, veí d’Olocau, un dels estudiosos de la serra Calderona que ha acompanyat l’itinerari amb la visió pedagògica del paisatge. La informació que passa el mestre de l’itinerari és la següent:

«L’itinerari de diumenge recorria les cotes més altes del terme d’Olocau, sempre per damunt del 600 metres. El terreny juràssic aflora en aquella solana de la Lloma de la Pelà i s’escampa per les seues vessants cap a les partides del Campillo i el Pla de Sanxis. Si el dia és clar, les panoràmiques són espectaculars. La Lloma de la Pelà, el més complet herbassar d’herba anual (teròfits) baix i no molt dens, dominat pel llitsó ( Brachypodium retusum ), i el fenàs ( Brachipodium phoenicoides). També hi creix un naixent carrascar que s’ha recuperat en els darrers anys en els camps del tio Quelo l’Aguatzil. Al voltant de la mallada, dalt de les Penyes de Pedralbilla, podem trobar en l’herbassar una sèrie d’herbes que sempre han estat una atracció per als ramaders locals: el tomello, timonet o farigola (Thymus vulgaris), la ruda (Ruta angustifolia ), l’orella de llebre (Blupleurum rigidum), la corretjola (Convulvulus lanuginosa), el crespinell gros ( Sedum sediforme) i les estepes blanques (Cistus albidus), sempre acompanyades del fenàs.

En el recorregut també veurem un conjunt d’arquitectura rural, com són la caseta dels Julios, el model més corrent de les construccions rurals olocauines. Un altra edificació semblant, que mostra l’aprofitament mínim d’un espai per guardar el ruc i el seu amo, la caseta dels Caragols. Altres detalls de les construccions rurals són un conjunt de ribassos o marges de pedra seca. També podrem visitar el molló del Punxó o del Rejo —per a la gent de Marines i Gàtova, únic punt dels mapes on coincideixen els termes dels tres pobles de la Vall.

Finalment a les Amitges, topònim que als que practiquen els esports de muntanya, ela recordarà les agulles d’Amitges (2.665 m) a la vall d’Espot (Pallars Sobirà), trobarem un racó amable i fresc on creixen pins i carrasques i existeix un dels aljubs millor conservats del terme. El juny del 1978, hi vam celebrar el II Aplec dels xiquets d’Olocau.»

©ferran zurriaga, mestre

Ferran recomana de portar un bon entrepà i uns termos d’infusions, cafè i pastes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *