L'ombra de l'hegemó

El senyor Rajoy s’ha despenjat amb unes declaracions típiques de la meseta. Em recorden molt a les declaracions d’un membre del PSC el desembre del 2009 que vaig comentar el seu dia. Toros i independentisme. Les incongruències del discurs Regionalista.

Tots dos utilitzen la mateixa tècnica. Si la dius prou grossa desactives momentàniament l’adversari, perquè ha de tirar molts passos enrere per rebatre’t i l’observador desinformat arriba a la conclusió errònia i buscada de decidir que el dubte del contrincant té a veure amb la raó.

(segueix)

Segons en Rajoy, més val ser un país gran, perquè els països petits no compten per a res. Les grans decisions, segons Rajoy, es duen a terme entre els països grans. Alemanya, França, Itàlia i Castella. Els altres són meres comparses.

Podem intentar rebatre aquesta asseveració. I segurament hi tindrem èxit. Alemanya lidera Europa, no només perquè sigui gran, sinó, sobretot, perquè no només es representa a ella, sinó que representa a tota una colla de països petits als que dona suport i li donen suport. Àustria, Holanda, una part de bèlgica, Dinamarca, Polònia, Luxemburg, Suècia, Noruega… Segurament sumen més que alemanya en població. I, la veritat, perquè cremar la pròpia imatge si pots donar suport discret a qui et representa?

En canvi, Anglaterra, que en principi té un pes en població similar, no ha generat (voluntàriament) aquesta xarxa europea de connexions. I ara per ara no conta gaire pel que fa a l’esdevenir europeu. Repeteixo, voluntàriament.

Però per molt que puguessim continuar trobant raons de pes en contra de l’asseveració, en veritat haurem caigut a la trampa. Perquè no es tracta de si un país més gran o més petit té més representativitat a la UE o al món, sinó del que es tracta és de si Catalunya té més representació i pes internacional annexionada o lliure.

I la resposta és: Una Catalunya lliure tindria com a mínim 6 o 7 vegades més pes i representació internacional que ara, que pràcticament no en té.

Perquè? Primer i principalment perquè no tenim pes a Madrid, que és qui ens representa, i sense pes a Madrid, no estem representats a Europa ni al Món. Al contrari, qui ens representa actua contra nosaltres. La representació en el nostre nom treballa per aconseguir el corredor central i evitar el corredor mediterràni. Treballa per que el Català no estigui reconegut a Europa. Treballa perquè Europa relaxi les polítiques fiscals quan un país lliure no necessitaria aquest relaxament. I moltes altres coses.

Els únics representants catalans que defensen els interessos de Catalunya són en Tremosa, en Romeva i un 50% del Junqueras. 2 representants i mig. La resta treballen a les ordres dels interessos castellans i abaixen el cap a tot els que els ordeni Castella, que, entre d’altres coses, és qui dissenya les llistes.

En canvi, sabem que una Catalunya independent tindria uns 17 representants escollits democràticament. I fins i tot els representants unionistes com els del PSC no haurien de retre pleitessia al país del costat, o sigui que suposarien actius a favor del país, mentre que ara són actius en contra del país.

El mateix podem dir per la resta de representació institucional. Al conjunt de l’estat castellà, la diplomàcia d’origen català representa només el 2% del total. La població un 17% i el PIB un 21 però la diplomàcia un 2%. I si d’aquest 2% li restes els botiflers i els unionistes, no crec que quedi cap representant a tot l’estat que defensi els interessos del nostre país.

En Rajoy no parla de nosaltres. Para d’ells. Ells tenen por de quedar petits i tenir el pes que té Polònia (o menys) quan perdin Catalunya. Per això diuen que si són més petits no els respectaran. Però nosaltres, avui en dia no tenim CAP representació tret dels 2’5 super-eurodiputats. Nosaltres, necessitem imperiosament la independència per ser representats al món. Potser com a país petit. Però com a mínim amb certa representativitat, que ara no en tenim cap.