El discurs d'aquest personatge venia a dir que si voliem prohibir els toros és perquè és símbol d'espanyolitat.

Es a dir, que segons aquest honorable,  un tal David Perez, si el maltractament als toros no hagués estat escollit per Castella com la seva icona per presentar-se al món, a Catalunya no es plantejaria la seva abolició.

 Fals. De fet és tot el contrari. Si la tortura pública als toros encara existeix a Catalunya és justament perquè és símbol de Castellanitat, i no al revés.

No és una opinió personal. Tenim fets que ho corroboren.

a) Les baralles de galls, les baralles de gossos i fins i tot els circs amb animals estan prohibits a tota o part de Catalunya justament perquè impliquen una tortura als animals que es troba a nivell de les curses de Braus. No hi ha debat identitari en aquestes tradicions, locals o importades, però s'han prohibit perquè el missatge que transmeten no es consideren en cap cas instructius ni protegibles per la societat.
Els mateixos personatges honorables que ara clamen per la "llibertat" han prohibit aquestes altres versions d'espectacle bassat en la crueltat.
Tots aquests espectacles s'han prohibit. No s'han "deixat morir", s'han prohibit. I s'han prohibit explícitament perquè es reconeix que evidentment la societat té una vessant sàdica no gens menyspreable, i que de no prohibir-se sempre existirà un mercat al que oferir productes sàdics com aquests.

b) Per la banda identitària, aquí teniu una llarga llista d'espectacles que s'han anat prohibint i que tenien una tradició arrelada: L'esquarterament, les execucions públiques, el penjar el cap dels "enemics públics" a les places dels pobles, la mort del porc. LA MORT DEL PORC.

Aquesta sí que és una tradició nostrada. Agafar un porc i matar-lo en públic per després fer-ne xoriços. Des de fa molts anys la festa continua, els xoriços es continuen fent, perquè és un fet que ens menjem la carn dels animals. Però la tradició nostrada de matar l'animal en públic, de fer espectacle i banalitzar el patiment, per molt nostrada que sigui, l'hem eliminat. Si vosté vol fer una festa de la matança del porc, el porc l'ha de portar mort de casa.

c) Els Toros no són una tradició castellana. Són una tradició mediterrania, nascuda a Grècia i repartida per tota la mediterrània. Molts dels pobles que la practiquen la senten com a pròpia. En especial occitània i portugal. I en tots dos llocs han posat com a límit la mort i la tortura física de l'animal. Evidentment, no ho han fet per sentir-se menys castellans o menys colònia castellana, ja que no ho són.
A d'altres llocs, com itàlia o croàcia, la tradició ha deixat de considerar-se pròpia o digna de ser preservada. I ha desaparegut. El mateix que dic per la mediterrània es pot estendre a llatino-amèrica, on només Mèxic ha mantingut el macabre espectacle viu.


És evident que hi hauria molts altres arguments, però bàsicament, el tema principal és que a Catalunya no es volen eliminar els toros perquè siguin símbol de castellanitat, sinó que es volen preservar els toros com a símbol de la mal anomenada espanyolitat. Que considerant els toros una cosa pròpia ja fa temps que no es farien.


Finalment aprofito aquest post per contrarestar les absurdes afirmacions d'aquest honorable diputat:

«Els taurins som una minoria, per això ens han de prohibir?»
Quina parida!!! No prohibim les persones sinó l'espectable. El fet que siguin una minoria és una condició necessària, no suficient. TOTS ELS ESPECTACLES (tret del futbol) SÓN MINORITARIS. I no en prohibim gaires. Només aquells que utilitzen la crueltat com a únic argument: La Tortura pública a les persones, el garrot vil a la televisió, l'escuarterament públic, les baralles de gossos o galls, la pornografia infantil i la tortura dels toros en una plaça pública.

«Jo no vull una Catalunya de mentida, que si no ets del Barça no ets prou català; si t'agrada Loquillo ets sospitós, i si t'agraden els toros ets espanyol»

Sospitós de què? De sentir-te espanyol? Que no te'n consideres d'Espanyol? És repugnant aquesta asseveració. Pròpia del pitjor manipulador.

És evident que el percentatge de regionalistes que no són del Barça és més elevat que el percentatge de regionalistes que són del Barça. És evident que el percentatge de seguidors de Loquillo que són regionalistes és més elevat que el percentatge de seguidors d'ELS PETS que ho són.  I és evident que un percentatge abrumador de seguidors taurins s'autoconsideren espanyols.

Aquesta és la Catalunya de veritat.

El que li cou a aquest senyor és que el considerin regionalista? Que anteposi els interessos de Castella i colònies als interessos de Catalunya? Perquè? És justament això el que fa. És la raó de la seva existència com a agent polític. O no se sent espanyol i per tant renega de que Catalunya faci cap sacrifici pel bé de Castella i les seves colònies?

No senyor. Se sent espanyol. I evidentment els indicadors a que fa referència són bons indicadors d'allò que indiquen. És vosté, honorable senyor, que catal·loga el fet de ser espanyol com a quelcom "sospitós" i per tant de caire negatiu.

No faci del seu problema (no se sent a gust amb el que fins ara ha sigut) el nostre problema.

Estem aquí per ajudar-lo a fer el salt. Però entengui una cosa. El pais que comença a sentir seu ( com a país, no com a regió) majoritàriament no admet que la crueltat animal s'hagi de tolerar. I per això es prohibeix la mort animal com a espectacle públic.

«Vull que els meus fills puguin decidir»

Els seus fills, evidentment, podran decidir TOTALMENT. És absurd plantejar el contrari. Si d'aquí a uns anys l'opinió majoritària del parlament que ens representa és que s'han de poder tornar a tolerar els espectacles taurins, podran anar tranquilament al parlament i canviar les lleis.

No estem fent un estatut o una constitució. Només una llei.

Però mentre la majoria de la societat no admeti les baralles de gossos, les curses de braus o les baralles de galls, els seus fills no podran anar ni a unes ni a les altres.

Són lliures de convèncer a la majoria de la societat perquè canviï les lleis. D'això es tracta.