Anem guanyant
Ahir ja explicava en aquest post que anem molt bé. Avui m’agradaria continuar aprofundint una mica en la realitat, perquè em sembla que el nostre pessimisme habitual ens porta a veure fantasmes on no n’hi ha.
Tant és el pessimisme que respiren alguns comptes de twitter que fins i tot he arribat a pensar que alguns d’ells deuen estar sucats pel CNI per injectar-nos pessimisme via xarxa.
Tant li fa.
Fa molts anys Isaac Asimov va sorprendre el món amb un concepte per Freaks anomenat Psicohistòria. A la saga de Les Fundacions Asimov teoritza un món en que els grans moviments socials són absolutament inevitables i una ciència, la psicohistòria, que és capaç de modelar aquests moviments fins a l’extrem de poder calcular quines palanques els acceleren o els frenen.
Bé, en aquests últims anys estem veient la psicohistòria en el seu màxim esplendor.
Estem decidint quin serà el curs que prendrà el país, i aquest curs el decidirem mitjançant un mandat democràtic refrendari.
El que teoritza la imaginària psicohistòria és que les corrents de fons passen, tot i que ens costi de veure si ens fixem només en les onades.
No podem preveure les onades, perquè les generen milers de caps pensants i un cap no pot preveure què faran tots els altres caps. Però la corrent de fons sí que és previsible.
Per exemple, en el procés cap a la independència, CiU, PSC i ICV tenien un problema que ERC, CUP, PP i C’s no tenien. La negativa a fer referèndums portava a les plebiscitàries, i les plebiscitàries els obliguen a definir-se sobre el fet nacional.
Aquest és el mar de fons. Després, les onades, el com es fa, és impredectible. És interessant, perquè té conseqüències pels agents, però no és fonamental.
Per exemple, CiU ha deixat assentar el tema i ha vist com amb el temps podia focalitzar el submissionisme en UDC, i deixant-ho assentar més, ha acabat precipitant en la meitat d’UDC. I ni això, perquè el plà aprovat per la direcció d’UDC és independentista. Un independentisme light i abocat a perdre, però independentista. Propi d’una part de la població que ja ha entès que hem de saltar, però que encara s’intenta agafar a la corda inexistent de l’acord institucional amb Castella.
En el cas del PSC, han fet una lluita fraticida per la marca, que ha portat a que els submissionistes se la quedessin, però ja totalment devaluada per sempre més.
A ICV es van ficar en el carreró sense sortida d’exigir un referèndum impossible que els convertia d’idealistes a botiflers. La solució eventual que han trobat és barrejar-se en un poti-poti de corrents (CUP, Podem, ICV, PC, Colauistes,…) que acabarà emergint en dos blocs, un netament independentista i l’altre més tebi. Segurament.
Onades. Però el fons és que s’està arribant al 27S2015 amb el panorama aclarit.
Un altre cas de psicohistòria és el de la decisió. El que havia de ser una pregunta es va convertir en una pregunta amb apartat doble (o triple, que el Sí-Abs era significatiu). Però la realitat va fer que la pregunta fós única, amb els Sí-Sí a una banda i els “no vaig a votar” a l’altra.
La llista transversal és la següent part de l’auca. En principi no podia ser, per raons clares i concretes, però l’actitud forasenyada de Colau-Ubassart-Fachin-Forcades negant a una part de la societat participar en la redacció de la constitució, pot fer que al final la llista que havia de ser de la dreta passi a ser la gran llista unitària.
Tot es mou. Amb grans onades que van d’una banda a l’altra. Amb grans capgirades i canvis sobtats de direcció. Però tot es mou en la direcció que toca.
Entenc que d’aquí surt el pessimisme. De la gent que es queda aturat indignat amb la forma que ha pres una onada en concret, sense adonar-se que no és la onada el que importa, sinó la marea que va per sota.
Ahir donava dos punts de reflexió per veure tant bé com anàvem. Avui en dono tres més: A València tenen un alcalde nacionalista valencià. A Palma tindran un alcalde independentista. A la meitat de rotondes del país hi ha hissades estelades.
Salteu cinc anys enrere i penseu en el que us he dit. Ho imaginàveu possible?
Anem bé. I hem d’estar a l’ofensiva per aconseguir més vots, no a la defensiva. Però això tocarà un altre dia.