Diu el Diccionari de l’Institut d’EStudis Catalans que el destí és la ‘potència sobrehumana que, suposadament, fixa per endavant el curs dels esdeveniments, la sort reservada a cadascú’.
Aquesta nit m’havien de convidar a un sopar en agraïment per unes gestions. Res important havia fet, però el detall s’agraeix. El cas és que el sopar que s’havia de fer a l’Olleria s’ha canviat per motius diversos i es farà a… Efectivament: es farà a Otos.
No hi aniré, perquè si vaig es farà quina hora allà, demà de matí no seré persona i tinc massa coses a fer. A més, demà a la nit hi tenim un altre compromís relacionat amb aquest mateix tema de hui, i no és cosa d’abusar tant. De fet, crec que a l’ajuntament d’Otos han iniciat un expedient per nomenar-me ‘fill abusiu’, que no adoptiu.
Pep, eres pera mi el poeta de la Vall, ennhora bonna.
Explca’ns què esteu tramant… perquè torne a les “malifetes” (llig el post de hui)