Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 27 d'abril de 2010

Torna a eixir el sol

Després d’unes setmanes grises i angunioses, d’aquelles en què el núvol s’instal·la i sembla que no se n’anirà mai, ara pareix que comença a eixir el sol i a donar una miqueta d’escalforeta.

Vitamina sol, que en diuen alguns. Un bocinet d’alegria per anar fent amb una miqueta més d’ànims dels que ha tingut aquest hivern que pareixia que no s’havia d’acabar.

Benvingut siga. Tant de bo arribe per a quedar-se.
I no, no parle només del temps.



  1. … ens apaguéssim i cada cop que sortís el sol tornéssim a estar actius, no hi hauria manera de tirar el país endavant!!. Cada dia surt el sol i hem de tenir present que plogui o no, hem de continuar endavant.

    Si el dia és rúfol, la vida continua. Si fa sol, la vida continua. Si… sempre la vida continua. S’ha de tenir clar cap a on hem d’anar, cap a on hem decidit anar, el què hem escollit i al què hem renunciat, hi hagi sol o no.

    Espero que el sol et doni la seva llum i que avancis pel teu camí. Des de la proximitat o potser des de la distància.

Respon a A l'ombra d'un arbre Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent