Després d’unes setmanes grises i angunioses, d’aquelles en què el núvol s’instal·la i sembla que no se n’anirà mai, ara pareix que comença a eixir el sol i a donar una miqueta d’escalforeta.
Vitamina sol, que en diuen alguns. Un bocinet d’alegria per anar fent amb una miqueta més d’ànims dels que ha tingut aquest hivern que pareixia que no s’havia d’acabar.
Benvingut siga. Tant de bo arribe per a quedar-se.
I no, no parle només del temps.
Si el dia és rúfol, la vida continua. Si fa sol, la vida continua. Si… sempre la vida continua. S’ha de tenir clar cap a on hem d’anar, cap a on hem decidit anar, el què hem escollit i al què hem renunciat, hi hagi sol o no.
Espero que el sol et doni la seva llum i que avancis pel teu camí. Des de la proximitat o potser des de la distància.