Vergonya. Això és el que he sentit en escoltar per la tele les pitades continues cada vegada que Oleguer tocava la pilota. Després he sabut que a Mestalla s’han repartit fulletons que deien coses com "Oleguer, fuera del Reino de Valencia por
apoyar a De Juana Chaos y por apoyar los Paises Catalanes. Somos
valencianos, no catalanes". I una pancarta deia: "Fora Barcelona, Fora Oleguer. Valencia is not Catalonia".
Vull creure, com diuen els participants al Compromís pel País Valencià, que el canvi és ‘ara o mai’. Però episodis com aquest em fan pensar que no serà mai. I, en qualsevol cas, que un diputat més cap a una o altra banda no arreglaran el problema de fons. I és que no sé ni si aquest problema té remei.
I com m
Que no ens treguin la son les bretolades de 4 feixistes-blaveros. Aquestes coses ens han de fer reafirmar.
És que ara ja ni tan sols diuen en "valencià" allò de "No mos fareu catalans".
Doncs això, quatre matats sense res millor a fer.
Crec que el canvi de govern serà bo. I no em referisc a l’aspecte de gestió, que per ací no tenim esperança, sinó en les relacions de conflicte continu que fomenta el Campos i el Zaplana contra tot això que siga mínimament identitari.
Les coses s’hauran de dur suaument i amb subtilment. Potser així les coses canvien.
Al bar Lisboa cridàvem Uh-Uh-Oleguer i "Sense València no hi ha Independència"…
Encara estem vius!!!
Jo també he sentit vergonya, una vergonya que dura ja massa anys. Però si et soc sincer, també pense que a Catalunya, amb moltíssims silencis, Oleguer no ha tingut el recolzament que es mereix.
I marca la difer
Ho lamente però les coses no són tan senzilles.
La lamentable exhibició de Mestalla no té res a veure amb el blaverisme. O té la mateixa relació que el fet que el Barça siga més que un club rau en les connexions amb la Fundació Francisco Franco o en el fet que el Caudillo i el Papa siguen socis d’honor del Barça.
El drama que es va presenciar ahir en Mestalla és diferent i més greu: és una manifestació de la incapacitat de fer comprendre a la ciutadania què és un Estat de Dret que ha mostrar la nostra democràcia i que sobretot és culpa nostra, dels juristes.
No estic d’acord en l’ "ara o mai", com també pensa l’escriptor Josep Guia (Digueu-li Catalunya). Mentre existim hem d’anar vivint.
Això de Mestalla és la continuïtat lògica de la majoria aclaparadora de mitjans madrilenys (des de Madrid o des de la pròpia València). Barcelona renuncia a informar-nos i el resultat és que ens creiem la versió madrilenya.
A Oleguer (i la llibertat d’expressió) no l’han recolzat ni a València ni a Barcelona.
El hooliganisme espanyol creix. I nosaltres no sabem defensar la nostra democràcia (ni a València ni a Barcelona).
Si "València" is not Catalonia, què és?
Si les glòries les hi dóna a Espanya, déu ser Spain.
Si és així, però, ho és com a castellana (des d’Almansa 1707) i no com a valenciana part de la nació catalana.
Per tant, doncs el País Valencià com a castellà és espanyol, però com a velencià és català.