Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Rebuda blavera d’Oleguer a Mestalla: una vergonya

Vergonya. Això és el que he sentit en escoltar per la tele les pitades continues cada vegada que Oleguer tocava la pilota. Després he sabut que a Mestalla s’han repartit fulletons que deien coses com "Oleguer, fuera del Reino de Valencia por
apoyar a De Juana Chaos y por apoyar los Paises Catalanes. Somos
valencianos, no catalanes". I una pancarta deia: "Fora Barcelona, Fora Oleguer. Valencia is not Catalonia".

Vull creure, com diuen els participants al Compromís pel País Valencià, que el canvi és ‘ara o mai’. Però episodis com aquest em fan pensar que no serà mai. I, en qualsevol cas, que un diputat més cap a una o altra banda no arreglaran el problema de fons. I és que no sé ni si aquest problema té remei.



  1. És que ara ja ni tan sols diuen en "valencià" allò de "No mos fareu catalans".
    Doncs això, quatre matats sense res millor a fer.

    Crec que el canvi de govern serà bo. I no em referisc a l’aspecte de gestió, que per ací no tenim esperança, sinó en les relacions de conflicte continu que fomenta el Campos i el Zaplana contra tot això que siga mínimament identitari.
    Les coses s’hauran de dur suaument i amb subtilment. Potser així les coses canvien.

  2. Jo també he sentit vergonya, una vergonya que dura ja massa anys. Però si et soc sincer, també pense que a Catalunya, amb moltíssims silencis, Oleguer no ha tingut el recolzament que es mereix.

  3. Ho lamente però les coses no són tan senzilles.

    La lamentable exhibició de Mestalla no té res a veure amb el blaverisme. O té la mateixa relació que el fet que el Barça siga més que un club rau en les connexions amb la Fundació Francisco Franco o en el fet que el Caudillo i el Papa siguen socis d’honor del Barça.

    El drama que es va presenciar ahir en Mestalla és diferent i més greu: és una manifestació de la incapacitat de fer comprendre a la ciutadania què és un Estat de Dret que ha mostrar la nostra democràcia i que sobretot és culpa nostra, dels juristes.

  4. No estic d’acord en l’ "ara o mai", com també pensa l’escriptor Josep Guia (Digueu-li Catalunya). Mentre existim hem d’anar vivint.

    Això de Mestalla és la continuïtat lògica de la majoria aclaparadora de mitjans madrilenys (des de Madrid o des de la pròpia València). Barcelona renuncia a informar-nos i el resultat és que ens creiem la versió madrilenya.

    A Oleguer (i la llibertat d’expressió) no l’han recolzat ni a València ni a Barcelona.

    El hooliganisme espanyol creix. I nosaltres no sabem defensar la nostra democràcia (ni a València ni a Barcelona).

  5. Si "València" is not Catalonia, què és?

    Si les glòries les hi dóna a Espanya, déu ser Spain. 

    Si és així, però, ho és com a castellana (des d’Almansa 1707) i no com a valenciana part de la nació catalana.

    Per tant, doncs el País Valencià com a castellà és espanyol, però com a velencià és català.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent