Apòstata desficiosa

Ahir vaig tindre la sort de poder assistir a la festa del 15 aniversari de Vilaweb, amb molta altra gent (quants n’érem??? ) que sent el diari com a alguna cosa més que una simple font d’informació.

Per a moltes persones, Vilaweb és un referent de país, d’entendre les coses d’una determinada manera, de posicionar-se davant la realitat, de creació d’una comunitat sòlida que va més enllà de l’espai virtual.

Però per a mi és molt més que això. Perquè és una etapa professional de la que guarde molt bon record. Però, sobretot, perquè sempre m’ha ofert el suport, els ànims i un somriure sincer, especialment quan més els he necessitat. Per tot això no puc més que estar eternament agraïda al Vicent, i a l’Assumpció, i al Martí, i a l’altre Martí, i a la Montse, i a l’altra Montse, i a l’Andreu, i al Josep, i a l’Albert, i al Germà, i a la Teresa, i a la Carlota, i a la Dolors, i al Jaume, i al Jem, i a la Sandra i a tots els que em descuide ara i als que han arribat quan jo ja no hi era.

A tots i a totes, gràcies.