VINT-I-CINC PER CENT.
Un vint-i-cinc per cent de participació a Mataró, que es un bon començament per a fer possible un país de dones i homes lliures. M´he aixecat de bon matí i la lectura de l’article de Jan Laporta, m´ha reconfortat. Sembla que ha decidit tirar-se a la piscina i que li es ben igual si hi ha molta o poca aigua i si té la temperatura adient, el que es d’ agrair. Després del primer café , truco a parents, amics, coneguts i saludats per demanar el petit esforç d’anar al Col·legi Electoral més proper. Els hi demano el vot afirmatiu, convençut que col·lectivament només ens queda aquest camí, per cert ben democràtic. M’ empolaino per l’ ocasió i vaig a votar. Només entrar haig de fer cua i em sento feliç de fer-ne, d’esperar per tenir que dipositar el vot. Em trobo exercint de responsable algú a qui mai me l’havia imaginat militant en res. Un altre independentista que ha sortit de l’ armari, com altres que veure durant la resta del dia. Surto satisfet amb la dosi d’ auto estima patriòtic d’efectes immediats. Dino capficat amb quina serà la participació, amb el convenciment que queda molt per fer. A les set de la tarda, a la seu dels capgrossos assisteixo a la roda de premsa en la que participa CIU, ERC i la CUP. Tot molt transversal i unitari. Surt el Notari Lopez Tena, amb aquell posat de murri independentista i anuncia satisfet el percentatge de participació a Mataró. Gairebé un vint- i-cinc per cent de mataronins han exercit el seu dret el que em sembla que no està gens malament. Després són els electes de “Decidim.cat”, els qui demanen unitat per assolir l’objectiu de fer possible una consulta que sigui vinculant. Només hi afegiria que caldrà per a fer-ho, un govern patriòtic i una majoria en el Parlament que ho proclami. Arribo a casa amb la sensació que ha estat un primer entrenament i que tard o d’ hora caldrà decidir-ho de veritat.
Abans de les signatures per garantir el cul de sac “Ibarretxe”* o sigui
la IP espanyola -estatutaria catalana- cal signar el compromís
de cada independentista català en votar la Coalició Independentista que
es presenti a les eleccions catalanes d’aquest 2010!
Només
una coalició independentista de veritat pot garantir la
possibilitat d’un
govern patriòtic i una majoria en el Parlament que ho proclami,
tal com encertadament ha escrit i expressat en aquest escrit Jordi
Surinyach.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
*Jugar
amb les lleis espanyoles com a eines per a camins de sobirania porta
Ibarretxe a tornar cap a casa seva (Euskadi) amb les mans buides i la
cua entre cames. Ibarretxe en aquell cas -el seu “Pla Ibarretxe” va
poder comptar amb l’ajuda inestimable del PNB per això li van anar tan
malament les coses. Aquí a Catalunya i en el cas d’aquesta darrera IP
els que fan el mal paper del PNB del cas Ibarretxe són CIU i Esquerra i
això Tena i Uriel Bertran ho haurien de saber.
Les Consultes no
són una llei espanyola i això les fa bones i extraordinàries, catalanes i
lliures, però la IP que pretenen portar a terme és una maleïda
llei espanyola -els reis del digo diego- i a més amb lletra menuda que
ho deixa tot en mans de l’estat espanyol … al capdavall del
procés els incauts catalans s’hauran de sotmetre al que digui aquesta
lletra menuda i cauran de nou en mans d’assumptes domèstics espanyols.
Si la llei és espanyola i la IP ho és, se’ns repetirà el tan conegut
“doneu al Cèsar el que és del Cèsar”. Si la llei és espanyola i la IP ho
és, rebrem de nou la resposta de Woodrow Wilson: “per coses domèstiques
parleu amb Madrid, si voleu trencar amb Espanya aleshores sí que us
escoltarem nosaltres, els EEUU” .