JORDI SURINYACH

“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser el crit del rei Jaume I quan, a la batalla de Porto Pí, va voler avançar i ningú gosava seguir-lo: Era un crit exigint dignitat.  He vist perdre-la a gent amb els que m´he sentit unit per llaços d’amistat i  familiars. Avui per diverses raons em sento,  tal vegada com fa més de deu anys, especialment ferit. Hi han trajectòries que poden no semblar coherents i que potser no ho són. En un  país tant  petit com el nostre on l’ enveja i la gelosia forma part de  la nostre quotidionitat, no es pot pretendre que a tothom li agradi el que fem o que allò que ens sembla honest sigui entés per la resta. Amb tot això és pot conviure. Però no, quan són el producte de la falta d’honestedat i l’ egoïsme;  s’ actua amb nepotisme i prepotència; s’ utilitza l’amiguisme  per fins espuris i es participa en una xarxa de corrupció organitzada  que destrueix valors tant  preuats, com l´amistat i la familía, perjudicant als qui sincerament s’ estimen el país on viuen. Potser es per això, que avui  reclamo en veu alta, el mateix esperit que el Conqueridor exigia a la seva gent: “Vergonya, Cavallers, Vergonya!