JORDI SURINYACH

Tot just començar la travessia, el vaixell insígnia de la flota ha rebut una forta sotragada. La tripulació haurà de reparar amb urgència les vies d’aigua i això suposarà un retard respecte del pla previst. Un fort temporal ha sacsejat el vaixell a poques milles de la sortida  i segurament  per inesperat, ha fet més mal del previst a la nau principal. De moment caldrà posar-se al paire. Hi ha el perill que hi hagi  malestar, neguit i nervis, generat pels que dubten, s’atabalen i busquen sempre culpables. És possible també que l’ autoritat del capità hagi  quedat en entredit, generant dubtes sobre algunes decissions. Seguint el mateix rumb hi ha altres vaixells i bots. Més petits i molt més acostumats a les llevantades, han sortit de la tempesta més valents que mai. Els tripulants del primer vaixell, un gran cuirassat, els hi demanen ajuda, però els de la fragata dubten sobre el que cal fer. Tot i tenir el mateix rumb, ja no volen perdre més temps i tenen dret a sentir-se iguals o millors mariners que els primers. De moment i abans d’entrar en batalla els elements naturals sembla que s’ hagin girat en contra. Cal reemprendre el viatge amb més lucidesa, capteniment, precaució i sobre tot amb pronòstics més reals sobre el temps que es preveu. El viatge serà llarg i dificultòs. Dels primers entrebancs cal aprendre i no deixar-se portar  per l’abatiment a la primera dificultat. A partir d’ara n’hi hauran moltes més. La travessa cal fer-la amb tota la flota disponible i la nau de més eslora ha d’acceptar estar en igualtat amb les altres i totes les tripulacions s’han de comprometre a fer el viatge junts, sobretot en els trams de més perill per assegurar-se una bona arribada a port. Només així es podrà tornar a salpar.  

Utilitzo el llenguatge mariner del President Mas, per a confirmar, reiterar i ratificar el que molts altres han dit abans i  que jo hi estic plenament d’ acord. 

1) En el blog “Dies de Fúria”, es diu:

“Més igual si ERC entra al govern o no ho fa. Això ja dependrà de les negociacions. Però si ja des d’ara, de manera el més immediata possible, no surten el president Mas i Oriol Junqueras anunciant un acord total per blindar el procés i garantir la governabilitat de la Generalitat mentre duri aquest el mateix, no hi haurà procés, l’haurem matat. I garantir la governabilitat és tan difícil com necessari. Embruta tant com èpica aporta el procés. Però s’ha de garantir i blindar les dues coses. No n’hi ha una altra. Si el president i l’Oriol ho aconsegueixen blindar i comparteixen el lideratge del procés i el compromís amb la governabilitat, perfecte, encara en sortirem ben parats, de tot plegat! I entenc per procés no només fins a la consulta, sinó fins al reconeixement internacional, és a dir, fins que, d’acord a la nova legalitat pròpia, ja es puguin convocar eleccions constituents i es configuri un nou parlament i un nou govern.

2) Vicent Partal a Vilaweb, afegeix:

CIU i ERC, doncs, tenen el difícil paper de fer que el referèndum no s’encalle. I no és senzill per a cap dels dos. De moment, Mas i Junqueras han indicat una disposició a negociar que és un bon indici. Perquè són els dos partits principals del país, els capdavanters del centre-dreta i del centre-esquerra, el partit del cap de govern i el partit del cap de l’oposició. Però no ens enganyem: una entesa mútua és, ara mateix, lluny de ser fàcil. Tot amb tot, hi ha un objectiu comú i compartit, que és el de fer el referèndum. Aquest hauria de ser el pal de paller de qualsevol acord. Però no es pot fer el referèndum demà. Cal preparar-lo amb temps i a la perfecció, i això vol dir governar en un moment en què no hi ha recursos, i menys que n’hi haurà encara. Mas, per tant, ha de renunciar a la política d’austeritat, si vol que Esquerra s’hi acoste, i Esquerra ha d’entendre que no pot no tancar-se si vol que CiU se li pose al costat.